etiquetes

És humà etiquetar i fer suposicions només considerant una única característica de l’objecte afectat. Per això tantes i tantes vegades cometem errades que des de insignificants poden arribar a ser molt greus.
Dit això i malgrat la possibilitat d’equivocar-se, l’instint que afina i que a voltes és molt expert fa que en determinades ocasions no ens equivoquem. Potser també hi juga a més de l’instint, el sentit comú, però el cert és que hi ha uns determinats estereotips que marquen unes pautes que generalment són certes.
Tot això ve des de que m’ha caigut a les mans un document d’una important corporació i m’he fixat amb el sotasignant que a més d’ostentar un càrrec d’allò més sumptuós, tenia un nom espanyol d’aquests que no s’acaben mai, més o menys com aquest que m’invento: Alejandro Madinabeitia Ibáñez de Aldemosa.
I la primera cosa que m’ha vingut al cap després de llegir-lo ha sigut fer-me la següent afirmació: Segur que aquest senyor no és afiliat del partit comunista!
I a veure... perquè no ho podria ser? De poder, podria.... però... l’as em fot si aquest senyor no és políticament de dretes!
Si el document hagués vingut signat pel senyor Pepe Expósito Expósito i ostentant el càrrec de mestre d’obres, difícilment hauria pensat això, malgrat pogués ser tant o més de dretes que l’anterior.
De fet l’important no és el color polític, sinó el grau de corrupció – congènita o adquirida - que cada un d’ells pogués tenir, i que també en aquest cas podria ser objecte d’etiqueta fàcil i probablement encertada.
Història absolutament intranscendent i que no aporta res de nou, però vull deixar constància d’aquest flash de pensament que m’ha vingut de sobte. Paciència!

històries per a no adormir-se

En poc espai de dies i per diferents mitjans m’han arribat tres casos importants d’irregularitats. Dos d’ells a nivell mundial i un altre en clau catalana. Això en sí mateix no és cap novetat, doncs estem tips de comprovar el farcell d’irregularitats amb que els humans convivim a diari i sembla que ja n’hauríem d’estar tan immunitzats com per no sorprendre’ns cada vegada que en surt una a la llum. Però aquesta vegada els tres m’han arribat molt endins. Potser és perquè hem iniciat la tardor i el meu rellotge intern està molt més sensible o potser és perquè la magnitud de la tragèdia supera amb escreix la de les altres vegades. Sigui com sigui, el cas és que ara no he quedat tan indiferent. Tots tres casos afecten a la salut de la nostra espècie, encara que el tercer és d’àmbit molt més reduït i que ens afecta principalment a la salut emocional del nostre cor, com és el cas Palau de la Música, del qual sols deixaré aquesta cita.

El primer que em va fer trontollar va ser el de la nova grip “A”. Malgrat que des del primer dia que els mitjans de comunicació en donaven la notícia i deien que podria esdevenir una pandèmia important, el meu primer pensament va ser de que estava provocada per una o més d’una de les grans empreses farmacèutiques per engreixar les seves arques una mica més encara. Després vaig censurar el meu pensament auto-recriminant-me aquesta clara i no fonamentada desconfiança tot dient-me que era impossible que algú pogués posar en perill la salut de molts humans per obtenir més benefici econòmic. I just llavors m’arriba el video-clip de la Teresa Forcades (http://vimeo.com/6790193) on es documenta tota la història donant de nou validesa a aquell meu primer pensament.

I avui m’arriba el segon. Un documental sobre l’imperi industrial Monsanto, que a base d'un gran nombre d'informes plens de falsedats, de tracte de favor per part de l'administració americana i de pressions i d'intents de suborn als científics que han aixecat veus en contra dels transgènics -la majoria de científics que s'hi van mostrar contraris o van expressar els seus dubtes van acabar destituïts del càrrec-, s'ha convertit en un dels proveïdors de llavors genèticament modificades més gran del món i que, darrere de la imatge d'una empresa neta i verda, que és la que dóna la seva publicitat, s'amaga un projecte hegemònic que amenaça la seguretat alimentària de tot el món i l'equilibri ecològic del planeta.

En resum, unes informacions encoratjadores en definitiva perquè el sol fet de que surtin a la llum i de que arribin a la nostra societat, fa que no ens deixem adormir, que se’ns desperti la consciència per intentar acabar amb un sistema –alguns entesos diuen que caduc ja- per donar pas a un altra de nou molt més en línia amb la sostenibilitat del nostre món i de la nostra espècie. Afortunadament som els de baix els que podem fer caure un sistema i ajudar a crear-ne un altre de nou que potser al final també l’acabarem espatllant, però si més no, haurem trencat una dinàmica d’injustícies que ja seria hora que anéssim deixant enrere impreses en les pàgines de l’ahir del gran llibre de la història.

la lluna, la pruna

"La lluna, la pruna
vestida de dol
son pare la crida
sa mare la vol.

La lluna, la pruna
el sol mariner
son pare la crida
sa mare també.

Minyones boniques
deseu els coixins
son pare la soca
sa mare els fadrins. "

Així diu la cançó tantes vegades cantada als més menuts i mai ben contada la lletra, que per cert no sé ben bé a què treu cap, però que de ben segur algun sentit o altre guarda dins de la seva tradicional essència.

Aquesta tonada em va venir a la memòria bo i contemplant una lluna plena impressionant des d’un racó de món -petit i infinitament minúscul- de la geografia del nostre Pirineu.

Des d’allí, embolcallat pel silenci nocturn, no vaig poder resistir la temptació d'observar-la amb una mirada delitosa, esclava de la seva nua lluentor.

De quants desigs n’és dipositària?
De quantes traïcions n’és espectadora?
De quantes promeses n’és avaladora?
De quantes infidelitats n’és confident?
De quantes fidelitats n’és auspiciadora?
De quants projectes n’és solidària?
De quantes llàgrimes s’ha esquitxat?
De quants saraus n’és propiciadora?
De quants pillatges n’ha afavorit?
De quants tafurs n’és observadora?
De quantes embriagueses n’és testimoni?
De quants poemes n’és inspiradora?
De quantes pors n’és provocadora?
De quantes temptacions n’és causant?
. . . . . . .

Des de que el temps és temps la humanitat n’aprofita la seva presència per actuar en qualsevol direcció. Tal com jo vaig fer quan vaig decidir contemplar-la.

dia de la sort?

Numerologistes moderns - que operen fora de l'àmbit de la ciència real - creuen que es pot assignar a cada número de l'u al nou un significat místic o diferents vibracions, i diverses combinacions dels dígits poden produir resultats tangibles en funció de la seva aplicació.

Per altre banda aquests estudiosos afirmen que el número nou té un rang especial. S'associa amb el perdó, la compassió i l'èxit en el costat positiu, així com en l'arrogància i l'auto-justícia en el negatiu.

Encara que generalment desacreditats, els numerologistes tenen un famós predecessor: Pitàgores, el matemàtic grec i pare del famós teorema, també s'acredità amb la popularització de la numerologia en l'antiguitat.

Com a part de la seva obsessió amb els números, Pitàgores va observar que el número nou, en particular, tenia unes propietats úniques.

I aquí ve la qüestió: avui és el dia NOU del mes NOU de l’any NOU. 9/9/9.

I sí, realment el número 9 té unes propietats que no tenen els altres números. Mireu que curiós:

Per començar, si sumem tots els números del nostre sistema [1+2 +3 +4 +5 +6 +7 +8 +9], obtenim el 45, que a la vegada els seus dígits sumen 9. És un número indestructible, ja que per moltes vegades que es multipliqui o sumi al seu propi múltiple es continua obtenint el 9, cosa que no passa amb cap altre número.
Exemples:
9x7 = 63; 6+3 = 9
9x62 = 558; 5+5+8 = 18; 1+8 = 9
9x175634 = 1580706; 1+5+8+0+7+0+6 = 27; 2+7 = 9

Investigadors han descobert que es produeixen canvis mundials amb conseqüències devastadores cada 180 anys [1 +8 +0 = 9]. Els 360 graus d'un cercle sumen 9. Una jornada terrestre consta de 1.440 minuts, que suma 9. El cor de l'home batega en una mitjana de 72 vegades per minut, tornem al 9. Però el més significatiu és que els éssers humans necessitem 9 mesos de gestació per poder néixer.

i encara més... el dia 9 de setembre també és el 252è dia de l'any (2 + 5 + 2 = 9) ...

Si ets un fan dels Beatles, o simplement interessat en la història de la música pop, probablement haureu sentit a parlar de "Revolution # 9" i els missatges subliminals (backward masking) que es poden trobar en aquest collage de so del White Album. Respecte al mite de "Paul is Dead", aquesta és la pista on el missatge "Turn Me On Dead Man" suposadament va escoltar quan es sent la frase "Number Nine" a l'inrevés al principi de la cançó. Durant la resta de la vida, John va negar els suposats missatges subliminals "backward masking" d'aquesta obra, i va afirmar que havia près el número nou per la casualitat d’haver trobat nou cintes de proves de so. No obstant això, el nombre 9, però, va ser molt important en la seva vida. El següent és un extracte de "Ray Coleman, John Lennon - La biografia definitiva" un gran llibre sobre John Lennon:
"John és molt conscient del fet que el número nou havia dominat la seva vida. Havia nascut el 9 d’octubre de 1940. Sean [el segon fill de Lennon] va néixer el 9 d'octubre de 1975. Brian Epstein va veure per primera vegada John i els Beatles al Cavern de Liverpool el 9 de novembre de 1961, i va aconseguir el seu contracte discogràfic amb EMI a Londres el 9 de maig del 1962. El disc debut Love me do, va ser en Parlophone r4949.
John va conèixer Yoko Ono el 9 de novembre de 1966. L’apartament de John i Yoko estava situat al West 72 Street de Nova York (set més dos sumen nou), i el seu número d'apartament de l’edifici Dakota va ser també inicialment el 72. L'autobús en que John viatjava en qualitat d'estudiant cada matí des de casa a la universitat d'Art de Liverpool era el 72. Les cançons de John "Revolution # 9", "# 9 Dream" i "One After 909", les va escriure a casa de la seva mare, al número 9 de Newcastle Road(nou lletres), Wavertree (nou lletres), Liverpool (nou lletres)."
# 9 Dream va ser el novè disc de John, i va sortir el novè mes del 1974, la cançó va arribar al # 9 en les llistes New Musical Express i el vers que diu "Ah, Bowakawa pousee, pousee" té exactament nou síl.labes.
Els seus discos "Mind Games" i "Rock & Roll", tots dos contenen nou caràcters.
McCartney, el cognom del Paul, també conté nou lletres.
El John va néixer a les 6:30.

I per afegir-hi una dada personal, vaig néixer el 29/12/1948 que sumant els seus dígits s’obté 36 (3+6 = 9). O bé sumant individualment el dígits del dia, del mes i de l’any també donen 9.

I en un altre ordre –no tangible com els anteriors- no oblidem els grups religiosos o de superstició que formen part de l’experiència humana, que creuen que el 666 és el número de la bèstia i que per tant el 999 és just l’inrevés.

A la imatge que acompanya aquesta entrada, es mostra un rellotge ben curiós.... només té números 9!!!

Com es veu, el número 9 dóna molt de sí. Serà avui un dia de sort?

Però malgrat tot, de ben segur que per a la majoria avui serà un dia més.

Praga, la ciutat daurada

Praga és la capital de la República Txeca amb una extensió de 496 km2 i 1.200.000 habitants. Els seus orígens es remunten a l'any de la fundació del Castell de Praga l'any 870, però en el seu territori ja havia assentaments humans en el neolític.

El centre de Praga es caracteritza pels seus sinuosos carrers i edificis de tots els estils arquitectònics - rotondes romàniques, esglésies gòtiques, palaus barrocs i renaixentistes, de modernisme, clàssic cubista i cases funcionals i edificis més moderns.

Fa uns dies que vaig tornar d’aquesta capital. Apart de la seva particular arquitectura de la qual no te’n pots sostreure, una de les coses que més em va impressionar va ser la netedat que impera als carrers i a l’atmosfera. Ciutat nítida sense gens de pol·lució, amb les voreres del riu Moldava, sense plàstics ni deixalles surant, i els núvols viatgers que permanentment taquen de blanc un cel també impol·lut.
També em va produir una sensació especial el fet d’estar davant la casa natal de Franz Kafka, l’inspirador d’una de les meves pel·lícules que ja queden una mica lluny en el temps però no pas en el cor.
I en general, un viatge per omplir-te el coneixement de la cultura i de la història de Bohèmia tot gaudint d’una meravellosa posta en escena, un viatge plaent i ben aprofitat del quan en conservaré un grat record.

pozor na kapsáře

Tot i que a diari m'avisaven, es veu que no he sigut el suficientment prudent com per evitar que em xorissessin avui la càmera de fotos. M'ha sabut molt més greu per les fotos que per la càmera. Més de 100 fetes a una de les zones més maques de Praga. Sort que cada dia les traspassava de la càmera al laptop, sinó les perdo totes. No m'ho vull ni imaginar!

finit infinit

Algú va dir que el nostre coneixement és necessàriament finit, mentre que la nostra ignorància és necessàriament infinita. I és ben cert. Sempre ens quedarà molt però molt més per saber que el que sabem. I el poc que sabem ens és donat per una banda per la gran mestre que és la pròpia vida que ens ensenya lliure de matrícules i càrregues oneroses i per l’altre les ganes de saber que, juntament amb l’esforç i la curiositat, ens empenyen a cercar respostes als nostres interrogants. Si cada dia no afegim una dosi encara que sigui petita de coneixement al nostre coneixement, l’estem minvant. I mentre el coneixement ens ve, la saviesa es queda. La saviesa que emmotlla la nostra personalitat, ens fa créixer com a persones i ens pot arribar a fer exclusius en alguna especialitat entre un col·lectiu.