Abans d'ahir vaig rebre la dissortada notícia de la mort de l’amic Josep Mª Francino. No he sabut articular paraules i frases per buidar el pap dels sentiments que han confluït en el meu interior, en un full de paper. Sort de l’Emma que després d’una llarga conversa telefònica m’ha obert la ment i m’ha ajudat. Aquí hi ha el resultat.
Són
temps difícils.
A
tots ens toca participar-hi, amb més o menys entusiasme. Quan es mor un amic,
un espòs, un pare, sigui quina sigui la causa, hi participem de ple, amb la
tristesa evident i el dol que el comiat comporta. Però a cada gest que fem,
podem decidir quina és la nostra manera de participar-hi, d’acomiadar-nos, de
construir el camí difícil per on ens toca caminar. Podem lamentar-nos, ens
podem considerar víctimes del destí i endolar-nos amb vestits negres, o podem
fer nostre aquest moment, avançar amb fermesa i consciència i celebrar cada pas
de la vida. Jo, malgrat el dolor que sento, celebro la vida, i celebro els
moments que hem viscut amb Xino.
Els
moments de joventut viscuts a dins i a fora del piset de la Plaça Vella, de
xerrades, festes, assajos i concerts dels Folls.
Els
moments de treball intens amb la composició i gravació de les bandes sonores de
les pel·lícules Piqué-Mundet tant als estudis de Ràdio Terrassa com a estudis
professionals de Barcelona.
El
moment en que vàrem reprendre la activitat musical del grup i els molts altres
moments que d’ençà es van generar tant a la nostra cava del Camí de can Pepet
com als estudis de gravació i els escenaris d’arreu que vam trepitjar sempre
amb l’adrenalina a flor de pell.
És
difícil afrontar un canvi substancial, és difícil assumir la mort. Però tots
aquests moments viscuts formen una xarxa, uns vincles indestructibles entre les
persones que hem compartit fragments de vida, tota una vida, i aquests vincles
no desapareixen amb la mort, al contrari, serveixen per fer més àgil i alegre
el traspàs, perquè la mort tan sols és un portal que cal traspassar, amb tota
la lleugeresa possible, amb tota l’alegria, la pau i l’amor possibles.
Estem
celebrant el seu coratge per fer el que tots haurem de fer quan arribi el
nostre dia, celebrem-ho!
