diumenge, 31 de maig del 2009
el venedor de sabates
Dos venedors de sabates van ser enviats a un país estranger:
El primer envia un e-mail a la companyia dient,
- "Cancel·la la comanda, estic per tornar, aquí la gent no porta sabates".
El segon envia un e-mail a la companyia dient,
- "Dobla la comanda, aquí no hi ha gens de competència."
Dues òptiques diferents, davant una mateixa situació ...
dimecres, 27 de maig del 2009
instants perduts
Els instants perduts són irrecuperables ...
La vida pot ser viscuda, o transformar-se en un simulacre. Pot ser serena, pot ser competitiva, pot ser alegre, pot ser trista, però sempre és irrecuperable.
Rabindranath Tagore, poeta indi, deia: "Si de nit plores perquè se n'ha anat el sol, tampoc no podràs veure les estrelles".
L'ésser humà, eternament insatisfet, pateix quan no té res i també pateix quan té massa.
No vol conservar els seus béns per a gaudir, sinó mantenir per augmentar.
Si algú és massa estimat, se sent empallegat, però si ningú l’estima, se sent desgraciat.
Quan està amb una persona n’enyora una altra.
Quan està en algun lloc, voldria estar en una altra.
Tantes vegades el valor l’obté del que s'ha perdut...
Tantes vegades l’abastament anhelat avorreix i desespera...
Fins quan?
Fins quan deixarem escapar el que tenim, buscant el que tampoc gaudirem?
I fins quan seguirem pensant que és tard, que ja no hi ha cap oportunitat?
Visquem el moment, gaudim del que tenim i mai, però mai,
oblidem que l'únic temps que podem perdre és el que encara no ha arribat.
La resta és passat.
No continuem perdent el temps!
I no oblidem que existeixen quatre coses a la vida que mai es recuperen:
La pedra, després de ser llançada;
La paraula, després de ser dita;
L'ocasió, després d’haver-la perdut;
El temps, després d’haver passat.
diumenge, 24 de maig del 2009
l'aventura és una actitud
L'aventura no és estar penjat d'una corda dalt d’un barranc ni anar-se'n sol a l'Índia. L'aventura és una actitud que hem d'aplicar davant els obstacles diaris de la vida: enfrontant-nos a nous desafiaments, aprofitant noves oportunitats, provant els nostres recursos enfront a allò desconegut i, en el procés, descobrint el nostre propi potencial.
Estem vivint un dels més grans períodes de transició de la història, on els canvis econòmics, polítics i socials es produeixen a la velocitat de la llum. En el món d'avui, la norma és un canvi ràpid i tenaç que amenaça amb desbordar-nos per la seva intensitat. No podem aturar aquest canvi, ni tampoc el podem ignorar. De fet, com va dir Alvin Toffler: "El canvi no només és necessari per a la vida. És la vida. De la mateixa manera, la vida és adaptació”. Llavors ... Com enfrontem el repte de canviar i adaptar-nos? Doncs aprenent a veure el canvi com una gran aventura!
Tots veiem el canvi com una amenaça i ens fa por. Estem tan consumits per la necessitat de certesa i previsibilitat, que no acceptem que el canvi és l'única constant real en les nostres vides. Per això, no busquem les oportunitats que només el canvi pot crear fins que ens obliga alguna força externa més enllà del nostre control, com una crisi econòmica, o una tragèdia personal. Tanmateix, podem augmentar la nostra habilitat d'adaptació, per a gestionar el canvi de manera més efectiva i aprendre a beneficiar-nos de la incertesa que el mateix crea.
La metàfora de l'aventura ens ofereix l'exemple perfecte per articular una estratègia i transformar aquesta incertesa en avantatge. Per definició, l'aventura és una cosa amb un resultat incert i els aventurers, són persones que activament busquen la dificultat per ampliar el seu potencial davant allò desconegut.
Avui, ens agradi o no, el ritme del canvi ens obliga a redescobrir l'esperit aventurer dels nostres avantpassats i a moure'ns des del món conegut dels nostres assoliments anteriors, cap al desconegut món de l'oportunitat futura.
Per fer front a aquest desafiament, caldrà valor, recursos i resistència: valor per intentar-ho, comprometre's i prendre encara més riscos; recursos per ser innovadors i creatius per trobar noves maneres de fer les coses; i resistència per a seguir endavant quan tot al voltant nostre sembli estar ensorrat. Però més que res, serà necessari eliminar els lligams de la complaença, que domina i limita les vides de tantes persones.
De fet, l'aventura de la vida serà viscuda només per aquells que contínuament s'esforcin per anar un pas més enllà de les seves experiències anteriors. Aquells que romanguin en la recerca del descobriment i de nous desafiaments. En paraules de Marcel Proust: "L'acte real del descobriment no consisteix a trobar noves terres, sinó a veure amb nous ulls". Els nens ho fan de manera natural, però com a adults, hem d'obligar-nos constantment a romandre insatisfets del món "segur" que hem creat.
Hem de cercar desafiaments i sempre preguntar què podem aprendre d'aquest esforç. Adoptant aquesta filosofia haurem de prendre riscos, però riscos controlats amb cura, a través de la preparació adequada i l'anàlisi. Riscos on les conseqüències resultants han estat profundament considerades, reconegudes i personalment acceptades.
Aquest enfocament forma les arrels del que podríem anomenar el "Esperit d'Aventura": un nou paradigma que ens ofereix un punt de vista més "intrigant" i menys "segur" per a la felicitat, el sentiment de realització i l'èxit.
El "Esperit d'Aventura", és clau en temps canviants. Podem tenir tota l'educació, tot el coneixement, tota l'experiència del món, però això no garanteix l'èxit. Perquè no és el que vam veure en la vida el que ens fa ser qui som ... és la manera com reaccionem davant allò vist.
Aquests són alguns dels pilars en què es basa la filosofia del "Esperit d'Aventura":
- Adaptabilitat
- Desig i Determinació
- Visió i Valor
- Experiència
- Curiositat natural
- Treball en equip i Confiança
- Optimisme il·limitat
- Habilitat de prendre riscos
- Acompliment excepcional
Analitzant aquests pilars, és obvi que no existeix cap píndola màgica que garanteixi l'èxit instantani. Els èxits són només el resultat d'un procés constant. Hem d'esforçar-nos per anar sempre "un pas més enllà" de la nostra experiència anterior; aplicant -de manera consistent- un conjunt de principis clarament definits durant un llarg període de temps.
Viure és una gran aventura. Sentir-nos inquiets, commoguts, sorpresos i també una mica incòmodes i insegurs ... és sentir-nos vius. Si deixéssim de "aventurar-nos" ... deixaríem de viure!
divendres, 22 de maig del 2009
el principi del 90/10
Descobreix el principi 90/10. Canviarà la teva vida (almenys la forma en com reacciones en determinades situacions). Què diu aquest principi? El 10% de la vida està relacionat amb el que et passa i el 90% està relacionat amb la forma en com reacciones. Què vol dir això? Nosaltres realment no tenim el control sobre el 10% del que ens passa. No podem evitar que el cotxe s’espatlli o que l'avió arribi tard, la qual cosa desmuntarà el nostre pla. Un automobilista pot obstaculitzar el trànsit.
No tenim control d'aquest 10%. L'altre 90% és diferent. Tu pots determinar l'altre 90%. Com? ... Amb la teva reacció.
Tu no pots controlar quan el semàfor es posa vermell, però pots controlar la teva reacció davant d’ell. Tu pots controlar la manera de reaccionar.
Fem servir un exemple.
Estàs esmorzant amb la teva família. La teva filla vessa una tassa de cafè i et taca la camisa. Tu no tens control sobre el que acaba de passar. El que succeeixi a partir d’ara serà determinat per la teva reacció: Maleeixes el moment. Renyes severament a la teva filla per haver vessat la tassa. Ella arrenca a plorar. Després de renyar-la, et gires cap a la teva dona i li critiques haver posat la tassa massa a prop de la vora de la taula. I segueix una batalla verbal. Bo i cridant puges a dalt a canviar-te la camisa. Quan baixes, trobes a la teva filla encara plorant abans d’anar a l'escola. Ha perdut l'autobús. La teva dona ha de marxar immediatament a treballar. Vas corrent cap al cotxe i portes a la teva filla a l'escola. Ja vas tard per això et passes del límit de velocitat. Després de un quart d’hora de retard i amb una multa de trànsit a sobre, arribes a l’escola. La teva filla baixa i sense dir-te ni adéu enfila cap a l’escola. Després d’arribar 20 minuts tard a l’oficina, te n’adones de que t’has deixat la maleta. Has començat el dia molt malament i sembla que cada vegada serà pitjor. En acabar la jornada, cansat somies arribar a casa, però quan arribes trobes un petit distanciament en la teva relació amb la teva esposa i amb la teva filla. Per què? Doncs degut a la teva reacció del matí.
Per què has tingut un mal dia?
a) per culpa del cafè?
b) per culpa de la teva filla?
c) per culpa del policia?
d) per culpa teva?
La resposta és la "d".
Tu no tenies el control sobre el que va passar amb el cafè, però sí amb la forma com vas reaccionar en aquells 5 segons posteriors i que va ser la causa de tot.
Rebobino i escric el que havia d'haver succeït.
El cafè et taca la camisa. La teva filla està a punt de plorar. Tu dolçament li dius, "està bé nineta, només has de tenir més cura la propera vegada”. Després d'agafar una camisa nova i el teu maletí, tornes a baix i mires a través de la finestra i veus a la teva filla agafant l'autobús. Ella es gira i et diu adéu amb la mà. Notes la diferència?
Dos escenaris diferents. Tots dos comencen igual. Tots dos acaben diferent.
Per què?
Tu realment no tens control sobre el 10% del que passa. L'altre 90% es va determinar per la teva reacció.
Heus aquí algunes formes d'aplicar el principi 90/10:
Si algú et diu una cosa negativa sobre tu, no t’ho prenguis massa a pit. Deixa que l'atac caigui com l'aigua sobre l'oli. No deixis que els comentaris negatius t’afectin. Reacciona apropiadament i no t’espatllarà el dia. Una reacció equivocada podria acabar amb la pèrdua d'un amic, en ser acomiadat, en patir estrès, etc.
Com reaccionar si algú interromp el trànsit? Perds els estreps? Colpeges el volant? Crides llençant malediccions? Et puja la pressió? A qui li preocupa que arribis 10 segons tard a la feina? Per què deixar que els cotxes t’espatllin el viatge? Recorda el principi 90/10 i no et preocupis.
Si perds el lloc de treball, perquè perdre el son i preocupar-te? No funcionarà. Utilitza l'energia i el temps emprat en la preocupació per trobar un altre feina.
L'avió surt amb retard. La programació del teu dia se’n va en orris. Perquè manifestar la teva frustració amb l'encarregat de l’aerolínia? Ell no té cap control del que està passant. Utilitza el teu temps per estudiar, llegir, conèixer altres passatgers, per què estressar-te? Això farà que les coses et vagin pitjor.
Ara ja coneixes el principi 90/10. Aplica'l i quedaràs meravellat dels resultats. No perdràs res en intentar-ho. El principi 90/10 és increïble. Molt pocs coneixen i apliquen aquest principi. El resultat? Milions de persones estan patint estrès, sofriments, problemes i mals de cap innecessàriament. Tothom hauria d'entendre i aplicar el principi 90/10.
Pot canviar la teva vida!
Gaudeix ... Stephen Covey
dimecres, 20 de maig del 2009
un dia ...
... mentre transitem per aquest etern present que anomenem vida, les llavors dels nostres somnis es transformaran en arbres, i desplegaran les seves branques que, com ales gegantines, creuaran el cel, unint en un sol traç el nostre passat i el nostre futur.
Res no cal témer, ... una saviesa interior les acompanya ... perquè cada llavor sap ... com arribar a ser arbre ...
diumenge, 17 de maig del 2009
con la Gente que me gusta...
Me gusta la gente que vibra, que no hay que empujarla, que no hay que decirle que haga las cosas, sino que sabe lo que hay que hacer y que lo hace. Me gusta la gente con capacidad para medir las consecuencias de sus acciones, la gente que no deja las soluciones al azar. Me gusta la gente justa con su gente y consigo misma, pero que no pierda de vista que somos humanos y nos podemos equivocar. Me gusta la gente que piensa que el trabajo en equipo entre amigos, produce más que los caóticos esfuerzos individuales. Me gusta la gente que sabe la importancia de la alegría.Me gusta la gente sincera y franca, capaz de oponerse con argumentos serenos y razonables a las decisiones de un jefe. Me gusta la gente de criterio, la que no traga entero, la que no se avergüenza de reconocer que no sabe algo o que se equivocó. Me gusta la gente que, al aceptar sus errores, se esfuerza genuinamente por no volver a cometerlos. Me gusta la gente capaz de criticarme constructivamente y de frente, a éstos les llamo mis amigos. Me gusta la gente fiel y persistente, que no desfallece cuando de alcanzar objetivos e ideas se trata. Con gente como ésa, me comprometo a lo que sea, ya que con haber tenido esa gente a mi lado me doy por bien retribuido.
Mario Benedetti
Descansa en pau!
Mario Benedetti
Descansa en pau!
dijous, 7 de maig del 2009
La força del col·lectiu
Tot fent la caminada habitual en un dia assolellat, després d’emplenar els pulmons amb les delícies d’un aire tenyit pel perfum de la primavera, se m’ha ocorregut agafar una flor d’una ginesta d’arran de camí per olorar la seva essència. I la sorpresa ha sigut comprovar que una sola flor d’un arbust tan olorós com la ginesta, no faci gens d’olor per ella mateixa. D’aquí m’ha vingut el pensament de que els millors resultats s'obtenen de l’aportació de cada element al conjunt, és a dir, de l’esforç col·lectiu.
La ginesta (Spartium junceum), és un arbust de la família de les Fabaceae. Alt i erecte, amb les tiges verdes i molt poques fulles, floreix a la primavera amb una olor molt característica.
Té un port d'1 a 3 metres d'alçada amb les tiges cilíndriques i verdes perquè tenen funció clorofíl·lica.
Les fulles, petites i escasses, es marceixen molt aviat. Són linears d'1,5 a 2 cm de llargada.
Les flors són grogues, papilionades, grosses (de 2 a 2,5 cm), molt oloroses i disposades en raïms.
Es localitza a prats secs, brolles i màquies poc desenvolupades, en clima mediterrani. És una espècie molt heliòfila.
Característiques:
o Tipus d'inflorescència: raïms simples
o Repartició de sexes: hermafrodita
o Tipus de pol·linització: entomògama
o Període de floració: primavera i estiu
o Tipus de fruit: llegum
dimarts, 5 de maig del 2009
desfent el cabdell (III)
Per anar entenent més del mot “cultura” i de la seva socialització exposo tot seguit la seva classificació, d'acord a les seves definicions:
· Tòpica: la cultura consisteix en una llista de tòpics o categories, tals com a organització social, religió o economia.
· Històrica: la cultura és l'herència social, és la manera que els éssers humans solucionen problemes d'adaptació a l'ambient o a la vida en comú.
· Mental: la cultura és un complex d'idees, o els hàbits apresos, que inhibeixen impulsos i distingeixen la gent dels altres.
· Estructural: la cultura consisteix en idees, símbols, o comportaments, modelats o pautats i interrelacionats.
· Simbòlica: la cultura es basa en els significats arbitràriament assignats que són compartits per una societat.
La cultura pot ser classificada també de la següent manera:
Segons la seva extensió :
· Universal: quan és presa des del punt de vista d'una abstracció a partir dels trets que són comuns en les societats del món. Per ex.: la salutació.
· Total: conformada per la suma de tots els trets particulars a una mateixa societat.
· Particular: igual a la subcultura; conjunt de pautes compartides per un grup que s'integra a la cultura general i que al seu torn se'n diferencia. Ex.: les diferents cultures en un mateix país.
Segons el seu desenvolupament :
· Primitiva: aquella cultura que manté trets precaris de desenvolupament tècnic i que per ser conservadora no tendeix a la innovació.
· Civilitzada: cultura que s'actualitza produint nous elements que li permetin el desenvolupament a la societat.
· Analfabeta o prealfabeta: es maneja amb llenguatge oral i no ha incorporat l'escriptura ni tan sols parcialment.
· Alfabeta: cultura que ja ha incorporat el llenguatge tant escrit com oral.
Segons el seu caràcter dominant :
· Sensitiva: cultura que es manifesta exclusivament pels sentits i és coneguda a partir dels mateixos.
· Racional: cultura on impera la raó i és coneguda a través dels seus productes tangibles.
· Ideal: es construeix per la combinació de la Sensitiva i la racional.
Segons la seva direcció :
· Postfigurativa: aquella cultura que mira al passat per repetir-ho en el present. Cultura presa de nostres avantpassats sense variacions. És generacional i es dóna particularment en pobles primitius.
· Configurativa: cultura el model de la qual no és el passat, sinó la conducta dels contemporanis. Els individus imiten maneres de comportament dels seus parells i recreen els propis.
· Prefigurativa: aquella cultura innovadora que es projecta amb pautes i comportaments nous i que són vàlids per a una nova generació i que no prenen com guia el model dels pares a seguir però si com a referents.
Oi que sembla impossible que d’un únic mot se’n pugui extreure tantes definicions i classificacions?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)