Els instants perduts són irrecuperables ...
La vida pot ser viscuda, o transformar-se en un simulacre. Pot ser serena, pot ser competitiva, pot ser alegre, pot ser trista, però sempre és irrecuperable.
Rabindranath Tagore, poeta indi, deia: "Si de nit plores perquè se n'ha anat el sol, tampoc no podràs veure les estrelles".
L'ésser humà, eternament insatisfet, pateix quan no té res i també pateix quan té massa.
No vol conservar els seus béns per a gaudir, sinó mantenir per augmentar.
Si algú és massa estimat, se sent empallegat, però si ningú l’estima, se sent desgraciat.
Quan està amb una persona n’enyora una altra.
Quan està en algun lloc, voldria estar en una altra.
Tantes vegades el valor l’obté del que s'ha perdut...
Tantes vegades l’abastament anhelat avorreix i desespera...
Fins quan?
Fins quan deixarem escapar el que tenim, buscant el que tampoc gaudirem?
I fins quan seguirem pensant que és tard, que ja no hi ha cap oportunitat?
Visquem el moment, gaudim del que tenim i mai, però mai,
oblidem que l'únic temps que podem perdre és el que encara no ha arribat.
La resta és passat.
No continuem perdent el temps!
I no oblidem que existeixen quatre coses a la vida que mai es recuperen:
La pedra, després de ser llançada;
La paraula, després de ser dita;
L'ocasió, després d’haver-la perdut;
El temps, després d’haver passat.
2 comentaris:
Siempre he sido partidaria de ser feliz en el momento que estoy, aunque no sea mi momento favorito.
Esta mañana me hubiera encantado amanecer en Nassau, bajo una palmera y pasar el día haciendo snorkel... a cambio, he disfrutado terminando la tarea que tenía prevista para hoy. Otra cosa hubiera sido, sin duda, perder el tiempo...
Un beso Toni.
no o tinc clar, noi...
es pot perdre el futur,que no existeix perque sempre vivim en l'ara?
en Tagore deia allò, però i si pensem en el que va dir en Lennon, i molts altres segurament, que la vida és tot el temps que passa mentre fem altres plans...
Cert Maribel, s'ha de ser el més feliç possible en cada moment que estàs vivint (això és més fàcil d'escriure que de viure, és clar...)no n'hi haurà cap més com aquest que estàs vivint.
per altra part, hi ha moments que de tant pensar-hi acabes amb la conclusió d'en Josep Pla, tot son collonades. i el que hem de fer és viure... el qui pugui, és clar.
Publica un comentari a l'entrada