Vivim
uns dies meravellosos. I així la Terra ens ho confirma i ens els regala. Tenim
temps per copsar els petits i grans detalls que ens ofereix dia a dia, poques
setmanes després d’aquelles on les nostres vides es movien enmig de presses i
objectius materials – presoneres del nostre jo - que només feien que emmascarar
amb una densa capa opaca la nostra pròpia visió del moment present.
El
nostre món ha parat. Per fi. Semblava impossible. Sols la gran força de la
Terra ha fet deturar-nos. Altrament mai s’hauria produït per la nostra pròpia
consciència.
La
quietud, el silenci i la pau regnen als nostres carrers, a les nostres cases i a
les ànimes d’aquells que volem – o intentem - veure el gran canvi que s’està
produint en contrast amb la ceguesa de les ànimes angoixades que cerquen constantment
notícies monofòniques en tots els mitjans de comunicació plens a vessar dels
mal anomenats desastres de la humanitat.
La
saviesa de la Terra és infinita. Gràcies als desastres que percebem, qualifiquem i sofrim, els humans anem avançant. Aprofitem el seu mestratge, ja que Ella
sobreviurà sempre, a diferència de nosaltres que potser no ho aconseguirem.
Encara hi som a temps si hi ha la voluntat d’escoltar-la, de respectar-la,
d’estimar-la i de cuidar-la abans que no sigui massa tard.
Gaudim
d’aquests moments d’aturada. Comptem una a una les flors que esclaten a dojo en
aquests nouvinguts dies de primavera, fent que l’aire fresc amari els nostres
pulmons i envaeixi les cèl·lules escampant per tot el cos l’esperança en un
futur més prometedor per a tots nosaltres i per a la nostra descendència.
