El 13 d'abril de 2022, vaig escriure:
Avui que m'he llevat d'hora ben d'hora, i sabedor de que el que diré no agradarà a molts, revelo públicament el que penso: Voto perquè Vox arribi a la Moncloa i suprimeixi les autonomies (que es un niu de corrupteles i de funcionariat excessiu, que multiplica la despesa per 17), que re-centralitzi TOT a Madriz i que ens prohibeixi el català.
Dubto que amb tot això el nostre poble surti a fer quelcom per resoldre-ho, però crec que és la única possibilitat que tenim per intentar reaccionar. No en veig cap altre a excepció d'un miracle: que surti un Messíes entre la gent (no dels polítics) que ens torni a engrescar i empènyer cap la independència per la via pacífica però sense coloraines, lliris ni càntics, i amb la persistència necessària per guanyar, acceptant tots els riscos i penúries que això comporti. Amén. Se'ns està desarrelant el país!
Un any i mig després, segueixo amb la mateixa teoria.
