Últimament, estic documentant-me sobre la IA, per més o menys entendre-la, recopilant informació de diferents fonts, tant del vessant tecnològic, com del de l’ús social d’aquesta eina i que tant debat genera actualment, quan encara estem a les beceroles del gran potencial que tenen.
Fins al moment present i havent-me menjat un bon grapat
d’hores en aquest afer, amb coses que he arribat a digerir i d’altres que m’han
quedat bloquejades a l’estómac, crec que estic en disposició d’expressar els
meus pensaments respecte a aquest tema.
Ben segur que aquests poden ser encertats o equivocats,
però si més no, tenint en compte l’escenari polític i social actual,
m’atreveixo a treure’ls de la meva zona introspectiva i deixar-los escrits.
Els he agrupat en sis àrees:
1. Estructures tradicionals:
S’haurien de qüestionar els models de poder i les
estructures socioeconòmiques que, al meu entendre, generen desigualtats i
limiten el potencial humà. Parteixo de la idea que moltes de les institucions
actuals reprodueixen relacions jeràrquiques i excloents, per la qual cosa ens
hauria d’abocar a una revisió profunda d’aquests models per adaptar-los a poc a
poc al futur.
Determinades matèries no haurien d’estar subjectes al
color d’uns partits polítics i s’haurien de consensuar solucions als problemes
que tenen solució amb la tecnologia actual (canvi climàtic, infraestructures,
etc.) i les que tenen solució complexa, que haurien de ser tractades també amb
acords polítics globals de país.
2. Transformació individual:
Per a mi, el canvi social comença en l'individu. Penso
que l’autocrítica, el qüestionament personal i la recerca d'una autenticitat
més gran, són fonamentals per transformar, no només la vida individual, sinó
també la societat en conjunt. Seria important trencar els condicionaments
culturals i emocionals que impedeixen una convivència més justa.
3. Anàlisi social interdisciplinària:
Caldria integrar diferents disciplines -des de la
filosofia i la sociologia fins a l'economia i l'educació- per oferir una visió
més complexa i matisada de la realitat. Això ens permetria identificar
interrelacions entre àmbits que sovint s'analitzen de forma aïllada,
subratllant la necessitat de solucions integrals als problemes contemporanis.
4. Renovació de l’educació:
Considero que l'educació té un paper crucial en la
transformació de la societat. Penso en un model educatiu que fomenti el
pensament crític, la creativitat i l'autonomia, cosa que permetria a les
persones desenvolupar una visió més profunda i lliure de les imposicions tradicionals.
I per descomptat acostar-nos a un model universitari on un jove no hagi de
decidir què vol fer en plena adolescència, sinó que sigui la mateixa
universitat qui l’enfoqui realment cap als estudis que siguin del seu interès,
un cop haver tastat i tocat totes les matèries a una edat més madura. Al mateix
temps preparar-los per un futur que es dibuixa molt complex on el treball, com
ara tenim entès, anirà sent progressivament substituït per una altra cosa, tal
com presento en l’últim punt de pensament.
5. Fer una societat més equitativa i humanitzada:
Crec que s’hauria de “deconstruïr” el model actual i
arribar a tenir una societat on predominin l'equitat, la inclusió i el respecte
per la diversitat. Això implica no només reformes estructurals, sinó també un
canvi en la manera com s’entén i es valora la identitat i les relacions
humanes.
6. Considerar els canvis tecnològics importants que
s’albiren:
La tecnologia actual ja elimina molta intervenció humana
i progressivament en l’avanç cap a un futur immediat, si no fem res dels punts
anteriors, la societat arribarà a uns nivells d'insostenibilitat enormes, ja
que es perdran molts llocs de treball i l’atur es desbocarà. Això unit amb el
fet que la humanitat viurà molts més anys i, per tant, el col·lectiu de
persones grans serà un focus de necessitat i compromís social que s’haurà de
gestionar adequadament per donar-los una vida mínimament digna.
Jo crec que, segons alguns entesos diuen i ho trobo
encertat, s’hauria d’arribar a imposar una fiscalitat a l’ús de la tecnologia,
per tal que compensi la manca d’ingressos que es produirà si mantenim el
sistema actual, sota tres conceptes: el manteniment de les pensions, el suport
econòmic a un salari mínim vital per aquelles persones que es quedin
despenjades del sistema i una aportació a la investigació que és el motor de la
millora de la humanitat i que, per altra banda –vulguem o no vulguem- no té
aturador.
En resum, convido que ens replantegem l'statu quo actual
mitjançant una transformació que comença en l'individu i s'expandeix cap a la
reestructuració de les institucions. Aquests pensaments –en el cas que fossin
encertats- plantegen qüestionar el que està establert per construir, de manera
integral i multidisciplinària, un futur més just i humà. (utòpic?)
