Arrel
d’haver accedit al web dels Folls, he vist el link al meu blog i darrere del
clic m’ha aparegut un forat de sis anys d’absència. Des de l’any 2013 que no hi
havia posat cap més entrada, cosa que m’ha fet trontollar des de diversos punts
de vista.
El
primer, que el temps passa en les nostres vides a una velocitat de vertigen, - tal
com deia en John Lennon - mentre
nosaltres estem distrets i ocupats en altres plans.
El segon
ha sigut la constatació de que la meva persona s’ha mogut i es mou per rauxes
donant tot el pes de la raó a la frase que subratlla el logotip del blog “el
pas per la vida d’un foll eclèctic i estrambòtic”. M’he vist davant del mirall
i he pogut observar –una vegada més- les meves contradiccions, a més de refermar
l’epitafi de la meva vida: “aprenent de tot i
mestre de res”. La contradicció és manifesta ja que conviuen alhora dues
realitats: Les ganes d’experimentar i fer coses noves, amb les ganes de no perdre
la continuïtat en tot allò que he experimentat. Però òbviament no es poden conciliar
aquestes dues realitats degut als tres factors que ho impossibiliten: el marc
temporal limitat que tenim, el fet de no posseir el do de la ubiqüitat i el
desgast mental i físic del cos per l’acumulació d’anys de vida.
Des
de petit, les experiències tant en l’art (teatre, cinema, dibuix, pintura,
música) com en l’esport (futbol, tennis, esquí, hípica, gimnàs) han sigut més o
menys protagonistes en la meva vida i totes han tingut els seus moments de
major dedicació i han passat a l’armari de la història, susceptibles - alguns d’ells
- de poder ser desempolsats en qualsevol moment. Però el fet de que no estiguin
actius no és per manca de ganes sinó per la confluència d’un o més dels factors
que abans he descrit.
I
el tercer, el fet de rellegir algunes de les entrades, apart de fer-me gaudir d’escrits
que des del 2008 restaven oblidats, he constatat que ara, des del meu eclecticisme
i amb la mirada des de la distància que posa el temps, hi han coses en les que si
les tornés a escriure, serien diferents.
Potser
aquest fet, serà el motor que m’empenyerà a desempolsar de l’armari aquesta
part literària per reprendre l’activitat d’aquest blog.
