Retrobament

Arrel d’haver accedit al web dels Folls, he vist el link al meu blog i darrere del clic m’ha aparegut un forat de sis anys d’absència. Des de l’any 2013 que no hi havia posat cap més entrada, cosa que m’ha fet trontollar des de diversos punts de vista.

El primer, que el temps passa en les nostres vides a una velocitat de vertigen, - tal com deia en John Lennon -  mentre nosaltres estem distrets i ocupats en altres plans.

El segon ha sigut la constatació de que la meva persona s’ha mogut i es mou per rauxes donant tot el pes de la raó a la frase que subratlla el logotip del blog “el pas per la vida d’un foll eclèctic i estrambòtic”. M’he vist davant del mirall i he pogut observar –una vegada més- les meves contradiccions, a més de refermar l’epitafi de la meva vida: “aprenent de tot i  mestre de res”. La contradicció és manifesta ja que conviuen alhora dues realitats: Les ganes d’experimentar i fer coses noves, amb les ganes de no perdre la continuïtat en tot allò que he experimentat. Però òbviament no es poden conciliar aquestes dues realitats degut als tres factors que ho impossibiliten: el marc temporal limitat que tenim, el fet de no posseir el do de la ubiqüitat i el desgast mental i físic del cos per l’acumulació d’anys de vida.

Des de petit, les experiències tant en l’art (teatre, cinema, dibuix, pintura, música) com en l’esport (futbol, tennis, esquí, hípica, gimnàs) han sigut més o menys protagonistes en la meva vida i totes han tingut els seus moments de major dedicació i han passat a l’armari de la història, susceptibles - alguns d’ells - de poder ser desempolsats en qualsevol moment. Però el fet de que no estiguin actius no és per manca de ganes sinó per la confluència d’un o més dels factors que abans he descrit.

I el tercer, el fet de rellegir algunes de les entrades, apart de fer-me gaudir d’escrits que des del 2008 restaven oblidats, he constatat que ara, des del meu eclecticisme i amb la mirada des de la distància que posa el temps, hi han coses en les que si les tornés a escriure, serien diferents.

Potser aquest fet, serà el motor que m’empenyerà a desempolsar de l’armari aquesta part literària per reprendre l’activitat d’aquest blog.