dimarts, 5 de novembre del 2019

La debilitat del règim del 78




Ahir en un medi espanyol van fer un debat electoral els 5 genets de l’apocalipsi de cara a les eleccions del proper diumenge. Com que no tinc per costum connectar amb cap canal estranger, no el vaig veure però sí m’han arribat resums i comentaris sobre el mateix. No cal dir –i això ja m’ho suposava perquè és un fet recurrent des de ja fa molt temps- el discurs central de tots el genets es basava en Catalunya. I a partir d’aquí faig la meva reflexió: Un estat que forma part de la Unió Europea i d’altres institucions internacionals, amb una potència indiscutible d’eines i recursos de tot tipus, amb aquests debats centrats sempre en Catalunya i amb aquest esperit sempre amenaçador i combatiu envers aquest petit país, sols demostra un temor a l’inevitable pèrdua física del territori de Catalunya, perquè emocionalment el van perdre del tot el 1-O del 2017.
Demostra una debilitat extrema que no fa més que allunyar-se i allunyar-nos de qualsevol solució política al conflicte territorial i competencial, obert des de la retallada de l’estatut del 2006.
Ja és curiós que les estratègies, les inversions, els serveis d’intel·ligència, les accions exteriors i –en fi- totes les funcions d’un Estat de 47 milions de persones, s’hagi de basar en el conflicte que una minoria d’uns pocs milions de persones d’una de les seves 17 “autonomies” li ha obert de manera tossuda, descarada i progressiva, fent-lo trontollar i forçant-lo a haver de recorre al joc brut per una banda i per l’altre a haver de publicar vídeos de promoció que cap estat realment demòcrata li cal fer, més enllà de la habitual repressió i violació de drets fonamentals.
Només cal esperar i no desesperar. Ells mateixos ens ajuden poc a poc a aconseguir-ho.