Fum

Expressió de vanitat, de supèrbia. Cortina d’ocultació de veritats. De paraules buides, de fets incoherents o inexistents. De carències.

Fluid altament compressible. Expansible. Concentrador d’energia cinètica. Capriciós i eteri. Inabastable. Incontinent. Incontrolable. Indòmit. Inconsistent. Ingràvid. Inútil en sí mateix. Vaporós. Superflu. Tòxic. Contaminant. Subproducte no desitjat de combustions incompletes. Causa primària d’asfíxia i de mort d’éssers vius.

Això és el fum. Malgrat tot ens delecta i ens encisa com a creador de formes efímeres, exclusives i irrepetibles, submís a l’aire, dominador de l’espai, esvaïdor en el temps....

Folls 55

L'11 d'abril de 1965 queda molt lluny en el temps i molt a prop de la nostra memòria. Un grapat d'anys de caminar amb la música a l'ànima i la il·lusió al cor pels empedrats i costeruts carrers de les nostres vides. Aquell dia, Els Folls, un grup de xicots follament adolescents vam engegar aquest llarg camí que avui en plena maduresa seguim avançant, tenint molt a prop la memòria d’aquell moment, que comparteix espai amb el record  del nostre company i membre fundador Joan Vancells “Billi” que se’n va anar abans d’hora.

No és fàcil conservar unit tant de temps un grup de persones tan dissemblants i amb situacions personals i compromisos professionals tan diferents, i que el destí ens hagi volgut respectar, mantenint alhora una disciplina de treball que suposa un esforç addicional en les nostres vides. Esforç però, que queda enormement compensat pel benefici de la llarga amistat, dels bons moments viscuts i de la complicitat que se’n deriva i que deixarà empremta amb una música senzilla i discreta – la que correspon al nostre nivell d’expertesa -, i amb les vivències compartides guardades curosament també en la memòria d'arxius digitals que probablement ha de sobrepassar la nostra existència.

Gràcies amics Pep, Joan’s i Josep Maria!