Es temps de tempestes. No hi ha dia que un núvol enfadat no deixi caure les seves llàgrimes i que la diferencia de potencial entre càrregues positives i negatives entre el cel i la terra generi un aparell elèctric que il·lumina breument la foscor del cel ennegrit per una espessa capa de situacions incòmodes.
La llum ha de tornar a regnar en el cel, i la terra ha de recuperar el seu equilibri, però mentrestant milers de milions d'electrons, protons i neutrons vaguen per l'espai infinit, en espera de que algú els ordeni i els doni l'estabilitat que necessiten per recuperar les seves funcions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada