Sempre m’havien ensenyat que l’església catòlica estava al costat dels pobres i que Jesús va néixer i va viure en mig de la pobresa. Es clar que avui, dos mil anys més tard i en ple segle XXI, la societat ha prosperat tant que allò ja és història. Fa pocs dies, vivint sota els efectes d’una crisi esfereïdora, el Bisbat de Terrassa va inaugurar la “nova casa” del Senyor Bisbe. Una casa de disseny de gairebé tants metres quadrats com la pròpia Catedral. Naturalment amb majordoma i servei inclòs.
Com que he après a viure en positiu i a ser optimista, vull pensar que aquesta “obra” ha contribuït a la riquesa del poble ja que per la seva construcció s’han utilitzat materials que han sigut fabricats i per tant ha afavorit al comerç i s’ha emprat una ma d’obra que altrament potser hauria estat a l’atur. També contribueix a la millora visual de la ciutat amb aquest disseny tant acurat i novedós. I a més dóna feina a una dona i a unes quantes persones de servei que sinó vés a saber en quina situació viurien. I no passem per alt les taxes que l’Ajuntament ingressarà per aquest bé immoble, sens dubte tant importants com l’envergadura de la mateixa obra, i que revertiran conseqüentment en el ciutadans i en la pròpia ciutat.
Suposo que per tot això aquell Jesús de fa dos mil anys, deu estar satisfet del progrés que els seus ensenyaments han fet i de la bondat de la Santa Mare Església en contribuir tan desinteressadament al desenvolupament del comerç, dels industrials que hi han treballat i a la supervivència de les persones que a partir d’ara tindran cura d’aquesta nova “casa” de Déu.
I afegeixo un concepte més, també des de la positivitat: segur que aquesta casa serà un bé per aquelles famílies mossegades per la hipoteca que no poden tornar i que s’han quedat sense habitatge, ja que podran anar a trucar a la porta d’aquesta nova casa –tant gran i espaiosa- que de ben segur que el Senyor Bisbe –el Déu de la casa- els l’obrirà de bat a bat per donar-los aixopluc.
Visca!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada