Ahir
en un medi espanyol van fer un debat electoral els 5 genets de l’apocalipsi de
cara a les eleccions del proper diumenge. Com que no tinc per costum connectar
amb cap canal estranger, no el vaig veure però sí m’han arribat resums i
comentaris sobre el mateix. No cal dir –i això ja m’ho suposava perquè és un
fet recurrent des de ja fa molt temps- el discurs central de tots el genets es
basava en Catalunya. I a partir d’aquí faig la meva reflexió: Un estat que
forma part de la Unió Europea i d’altres institucions internacionals, amb una
potència indiscutible d’eines i recursos de tot tipus, amb aquests debats
centrats sempre en Catalunya i amb aquest esperit sempre amenaçador i combatiu
envers aquest petit país, sols demostra un temor a l’inevitable pèrdua física del
territori de Catalunya, perquè emocionalment el van perdre del tot el 1-O del
2017.
Demostra
una debilitat extrema que no fa més que allunyar-se i allunyar-nos de qualsevol
solució política al conflicte territorial i competencial, obert des de la
retallada de l’estatut del 2006.
Ja
és curiós que les estratègies, les inversions, els serveis d’intel·ligència, les
accions exteriors i –en fi- totes les funcions d’un Estat de 47 milions de
persones, s’hagi de basar en el conflicte que una minoria d’uns pocs milions de
persones d’una de les seves 17 “autonomies” li ha obert de manera tossuda, descarada
i progressiva, fent-lo trontollar i forçant-lo a haver de recorre al joc brut
per una banda i per l’altre a haver de publicar vídeos de promoció que cap
estat realment demòcrata li cal fer, més enllà de la habitual repressió i violació de
drets fonamentals.
Només
cal esperar i no desesperar. Ells mateixos ens ajuden poc a poc a aconseguir-ho.
