Intoxicació

 

Fa temps que he reduït molt sensiblement la ingesta de toxicitat; Empassar-me les grans dosis de negativitat que escupen constantment els mitjans d’informació (?) (més aviat desinformació!) de qualsevol medi i de qualsevol color. Una contaminació que ens ataca envaint el nostre conscient i inconscient fent-nos víctimes d’una societat conformista que cada vegada la sento més emmalaltida, submisa i mancada de sensibilitat envers tot el que ens envolta.

 Vivim cavalcant damunt d’un cavall desbocat governat amb unes regnes a les mans massa febles per poder aturar-lo. I aquesta carrera incontrolada cap al “no-se-sap” topant amb tota mena de traïdories i  “fake news”, em porta a qüestionar el sentit i els valors d’aquesta vida que intentem sobreviure, cercant sempre una felicitat que se’ns resisteix o se’ns fa feixuga o a voltes invisible o distorsionada als nostres ulls cegats pels tripijocs interessats del poder.

 M’ha costat recuperar-me de les conseqüències de la toxicitat que he anat engolint des de l’any 2017, però en lloc de morir, visc sabent que la voluntat de canviar les coses encara és a les meves mans i que comença per saltar d’aquest cavall ingovernable, posar els peus a terra, tancar els ulls i respirar profundament l’aire de la vida. Això sí... sense mascareta!

Esclat de vida

Poder observar la senzillesa dins de la complexitat, és el que ens regala la terra, l’aigua i el sol.

Natura viva que s’obre descloent un a un els cors prenyats d’energia, surant d’un humil subsòl.

 

Procés excels el delicat esclat de vida, que ens pinta de color l’efímer temps que passa, que fa i desfà.

Esclat de vida que ens obsequia, avui amb un pom de bellesa per prendre’ns-la dels ulls demà.

 

Més les llavors perpetuaran l’espècie i s’encetaran nous cicles de vida fins al més enllà. 

 

Treball en solitari

L'anomenada pandèmia i la por que els poders fàctics contagien a alguns, ens impedeix poder treballar en la presentació del disc 55.

Com que això va per llarg i ningú sap si podrem algun dia tornar a l'estudi, us deixo un treball meu fet en solitari durant el confinament pel Covid-19 de la passada primavera.

M'hauria agradat que al darrere de cada instrument hi hagués estat el company habitual dels Folls, en comptes de repetir-me jo mateix, però això és el que hi ha.

Malgrat tot prefereixo repetir-me que no abandonar la composició, la interpretació i la producció musical que és el que m'ajuda a suportar amb alegria aquest desastre que estem vivint.

Deu anys de Letargia