Intoxicació

 

Fa temps que he reduït molt sensiblement la ingesta de toxicitat; Empassar-me les grans dosis de negativitat que escupen constantment els mitjans d’informació (?) (més aviat desinformació!) de qualsevol medi i de qualsevol color. Una contaminació que ens ataca envaint el nostre conscient i inconscient fent-nos víctimes d’una societat conformista que cada vegada la sento més emmalaltida, submisa i mancada de sensibilitat envers tot el que ens envolta.

 Vivim cavalcant damunt d’un cavall desbocat governat amb unes regnes a les mans massa febles per poder aturar-lo. I aquesta carrera incontrolada cap al “no-se-sap” topant amb tota mena de traïdories i  “fake news”, em porta a qüestionar el sentit i els valors d’aquesta vida que intentem sobreviure, cercant sempre una felicitat que se’ns resisteix o se’ns fa feixuga o a voltes invisible o distorsionada als nostres ulls cegats pels tripijocs interessats del poder.

 M’ha costat recuperar-me de les conseqüències de la toxicitat que he anat engolint des de l’any 2017, però en lloc de morir, visc sabent que la voluntat de canviar les coses encara és a les meves mans i que comença per saltar d’aquest cavall ingovernable, posar els peus a terra, tancar els ulls i respirar profundament l’aire de la vida. Això sí... sense mascareta!