I donant voltes en aquest malaurat fet, vaig arribar a observar el que dona sentit al títol d'aquest escrit.
La seva filla Agnès va néixer el 13 de desembre del 2010 i ell se'n va anar el 19 de novembre del 2010, és a dir, tres setmanes abans ell va deixar el seu lloc a l'Agnès.
Vist d'una altra manera, l'Emma va concebre a l'Agnès nou mesos abans del seu naixement, és a dir, el març del mateix any, just quan al Xavi se li confirmava el rebrot de la malaltia que el va portar al desenllaç final.
Per tant, van ser dos processos contraposats. Mentre ell dia a dia s'anava apagant, l'Agnès dia a dia anava prenent forma.
Curiositats de la vida, que de ben segur tenen la seva explicació malgrat que nosaltres som incapaços d'arribar al nivell còsmic necessari per entendre el sentit d'un fet humanament contraposat com és una mort injusta que obre una vida justa en el mateix espai temporal.
I ahir, onze anys després, part de les seves cendres han deixat l'urna per tocar la terra sota un templet de pedres d'una ermita construït amb les mans de l'Emma, de la Nona, de l'Uriel i de l'Agnès, ben amunt en el cel, al cim del Matagalls i orientat a ponent per tal que les energies puguin arribar fins a la Noguera on reposen la resta de cendres, i al Moianès i a Osona per estar prop de la sang de la seva sang, als que de ben segur estaran sempre sota la seva protecció.
Una forta abraçada al teu cel, estimat Xavi.
Una forta abraçada a la teva terra, estimada Agnès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada