El món Quàntic

 

Les casualitats a vegades són el motor que ens impulsa a pensar i a enfocar el món des d’un altra perspectiva que no estem acostumats a contemplar.

Arran d’haver llegit una entrevista que em va caure a les mans, a un reconegut científic internacional de física quàntica i estudiós de la tecnologia de xarxa neuronal que és la mare de la Intel·ligència Artificial, les meves neurones se m’han excitat convertint-se amb la gasolina que ha encès aquell motor, que m’ha animat a fer aquest “post”.

El món, des de fa 4.600 milions d’anys, ha anat evolucionant de forma  sostinguda, caracteritzada per períodes de canvis lents i estables, intercalats amb esdeveniments sobtats i dràstics. La terra ha anat canviant de fesomia, es van crear espècies animals que van desaparèixer i civilitzacions humanes que es van extingir i, no obstant això, el món no ha deixat mai d’avançar.

Però els avenços espectaculars s’han anat produint a partir del segle XVIII i i en especial el segle passat a un ritme vertiginós, canviant de tal manera la vida humana que si els nostres avantpassats més propers tornessin a la vida, quedarien tan aclaparats i desorientats amb els avanços tecnològics: Digitalització i Internet, dispositius mòbils, automatització i Intel·ligència Artificial, amb els canvis socials i culturals: Nous models familiars, rols de gènere, diversitat i inclusió, amb els estils de vida i treball: Flexibilitat laboral, teletreball, urbanització i mobilitat, amb les comunicacions i entreteniment: Consum de mitjans audiovisuals, xarxes socials i amb el progrés científic i mèdic: Avanços en salut i conscienciació ambiental... (... i respiro!), que s’haurien de tornar a morir per força.

Recordo que en la meva joventut havia tingut entre altres, un pensament d’un ideal interessant que era quan un parlés per telèfon, pogués veure la persona que hi havia a l’altra banda del fil telefònic. I tan sols han passat unes poques dècades per aconseguir-ho.

Per documentar la història que vull escriure, faig primer una aproximació cronològica de la Física Quàntica per situar-me jo i els lectors:

·        1808 – John Dalton va teoritzar i experimentar la hipòtesi  de Demòcrit (450 aC) que la matèria està composta per àtoms com a unitat indivisible.

·        1900 – Max Planck va explicar l’Espectre d’Emissió d’un Cos Negre amb un postulat segons el qual l’energia electromagnètica podia ser emesa només de manera quantificada i va introduir la “H” la constant de Planck.

·        1915 – Albert Einstein amb la seva Teoria de la Relativitat General fa un pas més en la física clàssica involucrant el pas del temps, la geometria de l’espai, el moviment dels cossos i la propagació de la llum en les equacions matemàtiques.

·        1926 – Erwin Schrödinger va formular la seva “Equació”, un més dels fonaments de la mecànica quàntica, que descriu com canvia l’estat quàntic d’un sistema físic al llarg del temps.

·        1947 – Apareix dels laboratoris de Silicon Valley el primer semiconductor d’efecte camp batejat com a Transistor, quan els seus investigadors van observar que quan els contactes elèctrics s'apliquen a un cristall de germani, la potència de sortida és més gran que la d'entrada.

Tots ells van ser guardonats amb un Nobel a excepció del primer perquè encara no existia el premi.
A partir del Transistor, van aparèixer els xips, els circuits integrats, els ordinadors i una bona part de la tecnologia que està avui en dia al nostre abast.
I això lliga amb els meus estudis d’enginyeria que vaig fer i posteriorment amb la professió que vaig desenvolupar.
Després de tota aquesta exposició prèvia, passo a relatar la història futurista que vull contar.

Seguint el fil de l’evolució, arribaran els temps en què la humanitat, si no ha desaparegut per l’autodestrucció o per algun cataclisme, serà molt diferent de l’actual. La física quàntica permetrà evolucionar tant que la humanitat no serà ja biològica sinó que serà artificial. Probablement en un estadi anterior (que no sé si m’agradaria viure, però que no veuré) coexistiran les dues humanitats, on moltes de les professions actuals desapareixeran per efectes de la tecnologia aplicant-l’hi la Intel·ligència Artificial. Entre moltes d’elles la dels metges.

Imagineu un ordinador en el qual s’introdueixen els símptomes que hom pateix i li fa a temps real el diagnòstic, molt més exacte del que cap metge actual podria fer, i a més li proposa el tractament que rebrà en pocs minuts a la porta de casa seva mitjançant un “dron”. I més endavant, en el mateix supòsit, implantaran un xip al cos que substituirà l’ordinador i que controlarà les constants vitals i obtindrà dades analítiques en temps real, detectant qualsevol anomalia fins i tot abans que un mateix ho percebi i el tractament es rebrà directament a través d’aquest enginy que també t’aplicarà el remei.

I en l’estadi posterior, la hipotètica i inevitable conclusió és que la humanitat biològica anirà donant pas a l’artificial fins a la seva extinció i amb ella l’”home absolut” haurà aconseguit la fita més preuada: la immortalitat!

Però probablement s’haurà perdut tot allò que precisament ens fa mortals, tot allò que avui ens fa feliços perquè coneixem i patim els moments d’infelicitat, i que gràcies a aquesta dualitat, et lleves cada dia agraint l’aire que respires malgrat que tinguis els ossos adolorits per l’artrosi que et corroeix menjant-se els teixits cartilaginosos del cos.