Les expressions d'una llàgrima

 

Aquest matí m’ha vingut al pensament les múltiples expressions que pot tenir una senzilla llàgrima. Aquesta petita perla de vidre líquid  suspesa en l’aire entre l’ull i el món, que fa que el cos i l’ànima parlin alhora.

Una llàgrima pot ser la veu muda del dolor.

Una llàgrima pot ser el reconeixement de que l’ànima pot desbordar de llum.

Una llàgrima que cau pot ser la mostra d’un alliberament.

Una llàgrima pot néixer de l’estrèpit interior d’allò que no es pot canviar.

Una llàgrima pot ser un crit silenciós davant del que ens supera.

Una llàgrima pot fer sentir que el teu dolor també és una part del meu.

Una llàgrima pot expressar el reconeixement d’una bellesa excelsa.

Una llàgrima pot ser una petita ofrena als records que encara ens habiten.

Una llàgrima pot cremar quan neix del foc intern.

Una llàgrima pot ser l’expressió de la tendresa i de l’amor que es vessa pels ulls.

Una llàgrima que diu que el cos necessita descansar.

Una llàgrima que diu que el cos necessita aliment.

Una llàgrima pot ser una crida muda a l’ànima que no sap què fer amb el temps que li sobra.

La conclusió és la llàgrima és molt més que un líquid: és un llenguatge, i com tota expressió humana pot ser silenciosa o escandalosa i pot esdevenir contradictòria, ambivalent i plena de significats superposats. Una sola llàgrima pot ser tristor, alleujament, bellesa i dolor alhora.

I finalment encara queda una expressió més que no respon a cap estímul emocional. És la llàgrima de l’edat. Aquella que cau involuntàriament per la sequedat d’uns ulls cansats de tant mirar, però que tot i ser una expressió purament fisiològica, no és buida. Té un valor profund com a símbol del temps, de la fragilitat i del silenci. En el cos que envelleix, fins i tot la llàgrima esdevé memòria. I potser també un petit homenatge a tot allò que s’ha viscut, estimat i perdut. És la llàgrima de qui ja no plora per una raó concreta, sinó perquè la vida, tota sencera, ha estat motiu suficient.

Així, la llàgrima esdevé el símbol absolut de l’ésser humà: fràgil però ple, transparent però dens, efímer però infinit.
Una sola llàgrima pot ser tot allò que som, en un instant que cau.