Diuen que la inspiració ve quan ve.Però un dels millors llocs per provocar-la és sens dubte en el incomparable marc de l'abocador d'aigües negres. Allà és on la merda es troba amb la merda fent esclatar les sensacions internes plaents amb la despesa energètica suficient per complir amb l'exercici d'evacuar-la mentre inspirem profundament el flaire que ens envaeix i que és l'esperó que ens omple de nova energia que predisposa la ment a fer que els dits encertin la seqüència adequada de notes que transportades sobre les cordes de la guitarra sonin a alguna melodia novadora.
I així tal com deia aquell savi, l'energia no es crea ni es destrueix, es transforma. Fet que amb això queda abastament demostrat.


