divendres, 30 de maig del 2008

fi d'etapa

Segur que avui, un divendres qualsevol i en qualsevol lloc del món, més d'una persona haurà arribat a la fi d'un procés viscut de la seva vida. Aquest procés pot haver estat positiu o negatiu en si mateix. Si positiu, l'haurem gaudit i ara ens envairà la tristor i la melancolia, i si negatiu, l'haurem patit i ara ens arribarà l'alliberació i se'ns eixamplarà el cor.
Tot té un principi, un desenvolupament i una fi, és llei natural. I en tots els acabaments, siguin del color que siguin, seria bo reflexionar i treure conclusions sobre aquesta vivència per poder aprendre dels errors comesos i procurar que no es repeteixin en el futur, alhora que també guardar en la capsa dels records, tot allò de bo que ens ha sigut ofert.
A vegades plorar una fi avui, pot ser l'inici d'un somriure demà.
A vegades agrair una fi avui, pot ser l'inici d'un plor demà.
O no.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

El meu cor se omplert de tenebres i de ombres,per una decisio... mal pressa o necesaria ,no per mi ,el mal fet als altres dona mes dolor que el propi dolor de la perdua ,mai tornare estimar com u he fet,es el meu bagatge ,potser la boira marxara un dia ,pero ..el meu cor sempre plorara per tu .

sempre t'e

anònim ha dit...

La vida es una succesió de decisions mes o menys importans, pero arribat el moment s'han de pendre, pot ser que al principi fassi mal als demes, pero res fa mes mal que intuir i no saber.
Si de veritat s'estima, s'ha de donar una oportunitat a la persona estimada, i a tu meteix, per poder ser feliç, i de la resta s'ocupa el temps, temps llarg i dur, pero fungible.
Mira endevant tens la llum i et guiará.