el poder del calendari

S’acaba l’any 2008, i amb ell una massiva producció de calendaris del 2009 amb tota mena de formats, grafismes, idiomes i colors, que serà la base per la nostra agenda del proper any.

El calendari és el sistema que la humanitat va inventar per mesurar el temps, perquè sempre hem tingut aquesta necessitat. Partint dels diferents calendaris primitius que es coneixen (egipci, babilònic, grec, romà, asteca,...) i que van utilitzar com a paràmetres de mesura els cicles del sol i/o de la lluna, es va arribar a obtenir l’actual, que és el més evolucionat i utilitzat de manera oficial per tot el món. Apart dels calendaris xinès, hebreu i islàmic com a més coneguts, el nostre calendari gregorià es va aplicar l’any 1582 promogut pel Papa Gregori XIII i que substituïa el seu antecessor instaurat a l’any 46 a.C. per l’emperador romà Juli Cèsar, que va ser el successor del calendari egipci, el primer calendari solar conegut que establia l’any de 365,25 dies.

Hi ha una associació (World Calendar Association) que proposa una reforma d’aquest calendari gregorià, amb l’objectiu d’aconseguir que a cada data li correspongui sempre el mateix dia de la setmana.
El projecte conegut com a calendari mundial, incorpora dos dies extra-setmanals que no tenen assignat cap dia de la setmana. L’any constaria de 4 mesos de 31 dies (gener, abril, juliol i octubre) i vuit mesos de 30 dies. L’últim dia de cada any i l’últim dia de juny en els anys de traspàs, serien considerats com a festius mundials. D’aquesta manera cada any tindria sempre un o dos dies extra-setmanals i 52 setmanes complertes, que repetirien sense variació els dies del mes. Cada any començaria amb diumenge i acabaria en dissabte. Més fàcil, no? Inclús el podríem memoritzar. Diferents poders religiosos ja van tombar-ne l’aplicació malgrat que la O.N.U va aprovar al 1954 una resolució recomanant que es tingués en consideració aquesta reforma. Es veu que pel 2012 hi tornaran a insistir (per a més informació: www.theworldcalendar.org).

Tot parlant de calendaris i per tancar l’any matemàticament, explicaré una enginyosa fórmula per obtenir un calendari perpetu:

d + 5c + a + (2,6m – 0,2) + (a/4) + (c/4) (mod 7)

Les lletres identifiquen la data en la que volem saber el dia de la setmana que correspon: la “d” és el dia, la “M” és el mes, la “c” el nombre composat per les dues primeres xifres de l’any i la “a” les dues darreres xifres de l’any.
De les operacions tancades entre parèntesi, sols es consideren els nombres enters del resultat. I atenció, primer s'ha de convertir el mes: m=M+10. Si m > 12 fem m=m-12, cas contrari restem un any a=a-1.
Així per exemple, per saber quin dia de la setmana va caure el dia 15 de setembre de l’any 1994, donaríem els valors següents: d=15, M=9, c=19 i a=94.
Primer corregiríem el mes, fent que M=9+10=19, i com que 19 és > que 12 li restem els 12 i queda m=19–12=7. A partir d’aquí és ja qüestió d’aplicar la fórmula. El (mod 7) vol dir que, un cop obtingut el resultat d’aplicació de la fórmula s’ha de dividir el nombre resultant per 7 i d’aquesta divisió, ens quedarem només amb la xifra del reste (no el quocient!), que serà un nombre entre 1 i 7, i que ens indicarà el dia de la setmana. Desempolsegueu els vostres coneixements matemàtics i llanceu-vos a l’aventura!! BON ANY 9!!!!

el poder del Nadal

Dies de festa. Per alguns entranyables i especials, per altres tedioses i inacabables. Aquesta és la grandesa de la humanitat. Opinions per tot. Tot es despatxa. I especialment en aquestes dates que, malgrat hi hagi crisi, gastarem més en menjar i en regals que habitualment. Els més menuts somiaran rebre les seves joguines preferides i els més grans complaents en fer realitat aquests somnis dels infants. Els carrers engalanats i amb una explosió de llum i de música nadalenca, conviden a sortir i passejar enmig dels aparadors on l’oferta comercial pren força. Uns nou-vinguts i estrangers Pares Noel fan repicar les seves campanetes per cridar l’atenció i molts d’ells per atreure’ns també amb finalitats comercials, fent que la bogeria del consum faci estralls en les nostres economies.

Poca gent té associades aquestes festes amb la seva vessant religiosa original. Sembla que tot allò del naixement de Jesús, el pessebre i l’adoració dels reis mags ha quedat posat en un segon terme; és ja una història tan llunyana com increïble, i per tant perd tota possibilitat d’entusiasme i celebració.
Sigui com sigui, l’esperit nadalenc emplena els cors de les persones, en algunes potser els hi fa entendrir una mica i tot, però tan si s’està a favor com en contra, són dies generalment de vacances, que ajuden a trencar la monotonia de la vida quotidiana.

Benvingudes siguin i sigueu feliços per damunt de tot!

el poder del poder

“El PP acusó hoy al presidente José Luis Rodríguez Zapatero de "derrochar" hasta 200.000 euros en "tunear" urinarios en "los rincones más íntimos" del Palacio de la Moncloa y el Gobierno replicó que ese arrendamiento es continuación de un contrato de 1999 que regía cuando era vicepresidente Mariano Rajoy y que firmó su ex subsecretaria y hoy dirigente del PP y miembro de la Mesa del Congreso, Ana Pastor.

La diputada del PP Dolors Nadal y la ministra de Administraciones Públicas, Elena Salgado, se enzarzaron hoy en un inusual debate escatológico en el Pleno del Congreso, en el que la representante del Grupo Popular llegó a preguntarse si tan mal huelen las políticas socialistas y la ministra replicó que algunos dirigentes del PP prefieren utilizar sedes de partidos rivales como urinarios.

Nadal pidió explicaciones al Ejecutivo denunciando que Moncloa ha gastado "casi 45.000 euros en el alquiler de tazas de WC tuneadas", que además están en alquiler por un año con lo que, "si se está satisfecho, se acabará pagando 200.000 euros"..”

No discutiré sobre la necessitat d’aquest producte a la Moncloa, ja que no sé si els usuaris d’aquest artefacte tenen la composició de la orina i els excrements diferents de la resta de mortals i necessiten més desinfecció.

Tampoc opinaré sobre si és un luxe o no i si els 45.000 euros anuals del lloguer és molta o poca despesa, perquè tampoc sé si en aquestes altes esferes del poder també ha arribat o no la crisi (molt em temo que no n’han patit mai cap).

Tampoc entraré en la disquisició de si han sigut els “sociates” o el “peperos” els que han causat tota aquesta moguda, perquè ho desconec i a més no m’interessa en absolut.

Però el que realment m’ha deixat perplex és que mentre a la sessió de control que hi havia a Catalunya s’estava discutint sobre el finançament autonòmic, a la mateixa sessió del parlament espanyol s’estava discutint sobre els urinaris de Presidència del Govern.

És a dir, no n’hi ha prou que en aquest país veí del qual en som dependents, ens tinguin sotmesos en tots els ordres, - fins i tot en el tema estatutari que malgrat va ser sufragat pel poble de Catalunya i aprovat pel nostre Parlament “ha de ser” revisat pel Tribunal Constitucional – sinó que a més a més ens les sessions del Congrés s’està polemitzant sobre els nous urinaris de la Moncloa, com si aquest fos el tema d’interès social prioritari d’aquests moments.

De fet, no és una perplexitat desconeguda, doncs això no és pas el primer cop que passa i ja hi hauria d’estar acostumat, però no hi puc fer més, per vegades que es repeteixi no deixarà de sorprendre’m.

M’esgarrifa pensar que aquesta generació de polítics –siguin del color que siguin- són els que estan regint els destins de tota una nació i que malgrat no sigui la meva, per desgràcia hi estem massa involucrats com per passar per alt aquestes situacions i tancar a pany i forrellat ulls i oïdes al que està passant. Som 40 milions de persones que depenem directament del treball que fan aquests polítics.

Desconec si en els altres països d’un nivell semblant passen també aquestes coses. Potser són frivolitats pròpies de la classe política i ja n’és un mal endèmic i globalitzat. Però em costa de creure que més enllà de les nostres fronteres puguin produir-se situacions similars, sense que el poble es llanci al carrer en demanda de serietat i rigor en els temes de govern pel bé de la salut democràtica.

En el cas que ens ocupa, potser a més de desodoritzar els lavabos de la Moncloa, haurien de desodoritzar també les seves actituds, polítiques i comportaments.

Realment “esto es lo que hay” i amb això hem d’aprendre a conviure-hi. Però personalment a mi, m’és molt dur i m’està costant moltíssim.

el poder de la mirada

S’ha comprovat que segons cap a on mirem, s’activen les diferents parts del cervell on es troben els nostres sentits. És com si els ulls fossin el cursor d’un ordinador i al moure’ls senyaléssim cap a diferents direccions del nostre pensament.

Es diu que la mirada és el mirall de l’ànima. Podem llegir el rostre d’una altre persona sense mirar-li els ulls, però quan aquests es troben, ambdós arribem molt més endins de l’altre. Tanmateix, el contacte ocular ens fa sentir vivament, oberts, exposats i vulnerables. El comportament ocular és tal vegada la forma més subtil del llenguatge corporal.

La mirada és un domini. Ser mirat és estar exposat. Ser objecte d’una mirada és com caminar nu. Quan algú ens mira executa en nosaltres una espoliació. Per això el poder d’una mirada és tan fort que ens pot fer sentir de mil maneres diferents segons quin sigui el missatge que ens desvetlla en nosaltres: si és una mirada profunda, o intensa, o seductora, o libidinosa, o tímida, o nerviosa, o emotiva, o misteriosa, o constant, o impenetrable, o persuasiva, o entendridora, o dissuasiva, o amenaçadora, o inquisidora, o absent, o menyspreativa, o hostil, o tèrbola, o eròtica, o al·lucinada, o apagada, o apassionada, o harmònica, o atenta, o àtona, o estràbica, o directa, o extasiada, o fixe, o ferma, o interioritzada, o mòrbida, o tirànica, o tònica, o torbadora, o transparent, o alegre, o defensiva, o agressiva, o indiferent, o trista, o discreta, o dissimulant, o pudorosa, o perversa, o . . .

Quants sentiments i desitjos s’amaguen darrera d’una mirada!
Quantes paraules mudes desprèn una mirada!

el poder de la paraula

Les paraules són unitats lèxiques que s'emmagatzemen al cervell i permeten la comunicació, ja que vehiculen conceptes. Poden ser expressades de manera oral o escrita i ens confereixen el poder de transmetre -conscient o inconscientment- adjunt amb elles, diferents matisos del concepte que volem comunicar. Segons quin sigui el nostre estat emocional i les característiques de l’entorn on va dirigit, un mateix conjunt de paraules serà percebut de manera diferent. L’èxit o el fracàs de la paraula dependrà més d’aquests factors que del seu propi sentit.
Així, les paraules poden ser buides, divertides, apassionades, xafarderes, utòpiques, reiterades, efímeres, immòbils, indomables, sinceres, estèrils, agraïdes, dolces, amoroses, mudes, confortants, feridores, grolleres, bastes, tendres, seductores, traïdores, fredes, emotives, fastigoses, fosques, punyents, brillants, belles, sàvies, esperançadores, incomprensives, dures, dubitatives, desinhibides, rancoroses, seques, equivocades, odioses, subtils, dignes, tergiversades, clares, falses, obvies, remotes, properes, poderoses, absurdes, directes, contradictòries, eixelebrades, tòpiques, derivades, truncades, inventades, perseguides, captivadores, senzilles, rares, falses, caritatives, dèbils, conciliadores, aberrants, dissortades, divines, plaents, servils, ximples, falagueres, eixordadores, doloroses, calentes, engrescadores, viscerals, riques, àcides, soses, nefastes, incòmodes, atractives, suaus, ermes, aspres, contundents, joioses, rabioses, sentides, planyents, concretes, esquerpes, encoratjadores, fàtsies, inversemblants, interessades, critiques, sinceres, plenes, delirants.
Exactament 100 adjectius, escollits d’entre els 13.452 possibles, que demostren que és tan o més important el pes de l’adjectiu que el de les pròpies paraules.

सागर (जल घटक)

सागर या समुद्र खारे पानी का विशाल और लगातार क्षेत्र होता है, जो पृथ्वी का ज़्यादातर हिस्सा ढके हुए है । यह महासागरों का हिस्सा होते हैं | जैसे
अरब सागार ,
कैस्पियन सागर ,
मृत सागर
एक सागर विशेष कोई भी बड़ा नमकीन जलाशय होता है, जो पूरे या आंशिक रूप से ज़मीन से घिरा रहता है ।

सागर के अन्य पर्यायवाची शब्द हैं : जलनिधि, नीरनिधि, उदधि, पयोधि, नदीश, तोयनिधि, कम्पती, वारीश, अर्णव