S’acaba l’any 2008, i amb ell una massiva producció de calendaris del 2009 amb tota mena de formats, grafismes, idiomes i colors, que serà la base per la nostra agenda del proper any.
El calendari és el sistema que la humanitat va inventar per mesurar el temps, perquè sempre hem tingut aquesta necessitat. Partint dels diferents calendaris primitius que es coneixen (egipci, babilònic, grec, romà, asteca,...) i que van utilitzar com a paràmetres de mesura els cicles del sol i/o de la lluna, es va arribar a obtenir l’actual, que és el més evolucionat i utilitzat de manera oficial per tot el món. Apart dels calendaris xinès, hebreu i islàmic com a més coneguts, el nostre calendari gregorià es va aplicar l’any 1582 promogut pel Papa Gregori XIII i que substituïa el seu antecessor instaurat a l’any 46 a.C. per l’emperador romà Juli Cèsar, que va ser el successor del calendari egipci, el primer calendari solar conegut que establia l’any de 365,25 dies.
Hi ha una associació (World Calendar Association) que proposa una reforma d’aquest calendari gregorià, amb l’objectiu d’aconseguir que a cada data li correspongui sempre el mateix dia de la setmana.
El projecte conegut com a calendari mundial, incorpora dos dies extra-setmanals que no tenen assignat cap dia de la setmana. L’any constaria de 4 mesos de 31 dies (gener, abril, juliol i octubre) i vuit mesos de 30 dies. L’últim dia de cada any i l’últim dia de juny en els anys de traspàs, serien considerats com a festius mundials. D’aquesta manera cada any tindria sempre un o dos dies extra-setmanals i 52 setmanes complertes, que repetirien sense variació els dies del mes. Cada any començaria amb diumenge i acabaria en dissabte. Més fàcil, no? Inclús el podríem memoritzar. Diferents poders religiosos ja van tombar-ne l’aplicació malgrat que la O.N.U va aprovar al 1954 una resolució recomanant que es tingués en consideració aquesta reforma. Es veu que pel 2012 hi tornaran a insistir (per a més informació: www.theworldcalendar.org).
Tot parlant de calendaris i per tancar l’any matemàticament, explicaré una enginyosa fórmula per obtenir un calendari perpetu:
d + 5c + a + (2,6m – 0,2) + (a/4) + (c/4) (mod 7)
Les lletres identifiquen la data en la que volem saber el dia de la setmana que correspon: la “d” és el dia, la “M” és el mes, la “c” el nombre composat per les dues primeres xifres de l’any i la “a” les dues darreres xifres de l’any.
De les operacions tancades entre parèntesi, sols es consideren els nombres enters del resultat. I atenció, primer s'ha de convertir el mes: m=M+10. Si m > 12 fem m=m-12, cas contrari restem un any a=a-1.
Així per exemple, per saber quin dia de la setmana va caure el dia 15 de setembre de l’any 1994, donaríem els valors següents: d=15, M=9, c=19 i a=94.
Primer corregiríem el mes, fent que M=9+10=19, i com que 19 és > que 12 li restem els 12 i queda m=19–12=7. A partir d’aquí és ja qüestió d’aplicar la fórmula. El (mod 7) vol dir que, un cop obtingut el resultat d’aplicació de la fórmula s’ha de dividir el nombre resultant per 7 i d’aquesta divisió, ens quedarem només amb la xifra del reste (no el quocient!), que serà un nombre entre 1 i 7, i que ens indicarà el dia de la setmana. Desempolsegueu els vostres coneixements matemàtics i llanceu-vos a l’aventura!! BON ANY 9!!!!
El calendari és el sistema que la humanitat va inventar per mesurar el temps, perquè sempre hem tingut aquesta necessitat. Partint dels diferents calendaris primitius que es coneixen (egipci, babilònic, grec, romà, asteca,...) i que van utilitzar com a paràmetres de mesura els cicles del sol i/o de la lluna, es va arribar a obtenir l’actual, que és el més evolucionat i utilitzat de manera oficial per tot el món. Apart dels calendaris xinès, hebreu i islàmic com a més coneguts, el nostre calendari gregorià es va aplicar l’any 1582 promogut pel Papa Gregori XIII i que substituïa el seu antecessor instaurat a l’any 46 a.C. per l’emperador romà Juli Cèsar, que va ser el successor del calendari egipci, el primer calendari solar conegut que establia l’any de 365,25 dies.
Hi ha una associació (World Calendar Association) que proposa una reforma d’aquest calendari gregorià, amb l’objectiu d’aconseguir que a cada data li correspongui sempre el mateix dia de la setmana.
El projecte conegut com a calendari mundial, incorpora dos dies extra-setmanals que no tenen assignat cap dia de la setmana. L’any constaria de 4 mesos de 31 dies (gener, abril, juliol i octubre) i vuit mesos de 30 dies. L’últim dia de cada any i l’últim dia de juny en els anys de traspàs, serien considerats com a festius mundials. D’aquesta manera cada any tindria sempre un o dos dies extra-setmanals i 52 setmanes complertes, que repetirien sense variació els dies del mes. Cada any començaria amb diumenge i acabaria en dissabte. Més fàcil, no? Inclús el podríem memoritzar. Diferents poders religiosos ja van tombar-ne l’aplicació malgrat que la O.N.U va aprovar al 1954 una resolució recomanant que es tingués en consideració aquesta reforma. Es veu que pel 2012 hi tornaran a insistir (per a més informació: www.theworldcalendar.org).
Tot parlant de calendaris i per tancar l’any matemàticament, explicaré una enginyosa fórmula per obtenir un calendari perpetu:
d + 5c + a + (2,6m – 0,2) + (a/4) + (c/4) (mod 7)
Les lletres identifiquen la data en la que volem saber el dia de la setmana que correspon: la “d” és el dia, la “M” és el mes, la “c” el nombre composat per les dues primeres xifres de l’any i la “a” les dues darreres xifres de l’any.
De les operacions tancades entre parèntesi, sols es consideren els nombres enters del resultat. I atenció, primer s'ha de convertir el mes: m=M+10. Si m > 12 fem m=m-12, cas contrari restem un any a=a-1.
Així per exemple, per saber quin dia de la setmana va caure el dia 15 de setembre de l’any 1994, donaríem els valors següents: d=15, M=9, c=19 i a=94.
Primer corregiríem el mes, fent que M=9+10=19, i com que 19 és > que 12 li restem els 12 i queda m=19–12=7. A partir d’aquí és ja qüestió d’aplicar la fórmula. El (mod 7) vol dir que, un cop obtingut el resultat d’aplicació de la fórmula s’ha de dividir el nombre resultant per 7 i d’aquesta divisió, ens quedarem només amb la xifra del reste (no el quocient!), que serà un nombre entre 1 i 7, i que ens indicarà el dia de la setmana. Desempolsegueu els vostres coneixements matemàtics i llanceu-vos a l’aventura!! BON ANY 9!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada