va de música

Acabem d’estrenar any i aquest és el meu primer post del 2009. El podria fer molt transcendental o molt seriós, però no estic en estat de gràcia o desgràcia per fer-ho, així és que posaré el que em vagi sortint de dins, en referència a una foto que vaig fer d’un document que em va fer somriure i que per tant, serà el que acabo de decidir que posaré aquí. És bonic somriure i és bo per la salut. A més, lliga amb el concert de Cap d’Any que van fer des de Viena, per tant és el més indicat per acompanyar aquestes ratlles.

Però primer hem de repassar quines són les qualitats del so:
L’altura o to : Cada so es caracteritza per la seva velocitat específica de vibració, que impressiona de manera peculiar el sentit auditiu. Aquesta propietat rep el nom de to.
La duració de les vibracions d’instruments d’un mateix tipus és proporcional a les seves dimensions lineals.
La mesura d’un so es troba fàcilment per comparació amb un altre semblant del qual es pugui determinar la freqüència de una forma simple.
Els sons de major o menor freqüència es denominen respectivament, aguts o greus; termes relatius, ja que entre els tons diferents un d’ells serà sempre més agut que l’altre i a l’inrevés.
La intensitat : És la qualitat que permet distingir entre sons forts o dèbils. A més de l’amplitud en la percepció de la intensitat, influeix la distància a què es troba situat el foc sonor de l’oient i la capacitat auditiva d’aquest.
El timbre : Si el to permet diferenciar un sons d’uns altres per la seva freqüència, i la intensitat els sons forts o dèbils, el timbre completa les possibilitats de varietats de l’art musical des del punt de vista acústic, per que és la qualitat que permet distingir els sons produïts pels diferents instruments.

Ara, un cop desvetllades les qualitats, que cada u passi revista a cada nota del pentagrama de la foto, per veure quines són les que més li sonen o les que li falten per escoltar.
Hem d’aprendre a saber escoltar i aquesta és una bona ocasió per fer-ho. Escoltem el què ens diu el nostre interior i apliquem-lo amb totes les conseqüències a les nostres vides, que diuen que només n’hi ha una i ja n’hem passat un bon tros. Au..... a treballar!