Avui, sortint de fer un bon dinar en un dels millors restaurants de Vilanova i la Geltrú, he passat per davant del monòlit que recorda al nostre ex-president Macià, fill d'aquesta vila marinera per excel·lència. De rebot, contemplant la seva cara cantellosa besada pels dèbils però lluminosos rajos de llum d'un polit sol d'hivern, m'ha vingut a la memòria un dels fets que explica la meva mare que, quan ella encara una nena, en un acte públic que feu el meu avi com alcalde de la seva vila natal i en el que assistí també l'avi Macià, ella li pronuncià el discurs de benvinguda. Fet que està documentat fotogràficament i que a mi, des de petit, no sé perquè m'ha fet sempre molta il·lusió de que es produís.
I ves per on, tal com m'ha vingut a la memòria així ho escric.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada