La fúria dels vents avui s’ha entestat en deixar-me sense el pi. Sortosament la pared principal ha resistit a l’embat de la caiguda. Com tot a la vida. Les coses a vegades s’aguanten i a vegades cauen. Segons com dicti el seu destí. Tants avenços de la ciència però sortosament encara l’home no domina la natura. No podem aturar el vent, o fer que nevi o plogui a voluntat, o extingir els volcans, o evitar els terratrèmols o les riuades, i tants altres fenòmens que no podem controlar. És quan t’adones de la petitesa humana i de la fragilitat de les civilitzacions. Passat a una escala més petita, és com si aboquéssim la birra que estem assaborint dins d'un niu de formigues. Tampoc podrien fer res per evitar-ho.
2 comentaris:
per sort nomes a sigut un ensurt,i u podras explicar com una anecdota,espero que els danys no hagin sigut massa importants tonfoll,la mare natura dicte el que li conver i ara tocaba fer neteja dels cels i dels mars ,dema li tocara fer neteja dels seus habitants ,esperem que trigui força .
una abraçada xdd
Doncs mira, a mi me n'han caigut dos, eren uns avets, molt alts i estaven allà desde molt avans de que jo naixes, m'els estimava, ara quan miri el jardí ja no serà el mateix.
Lo dolent del cas , es que un ha caigut sobre la teulada del veí i ha fet un forat, mala sort per ells... i per mi..., i sort del "seguro".
Continua sense agradar-me el vent .....
Una abraçada.
Gin
Publica un comentari a l'entrada