Majestuosa. Misteriosa. Fugissera. Silent.
S’acosta a la meva oïda i em deixa anar un joc de paraules imperceptibles, pronunciades molt plàcidament que em fan esborronar gairebé sense entendre-les.
La dama majestuosa és aquí. Quin és el secret de la seva augusta presència? Perquè no puc clavar la mirada en els seus ulls? És ella qui fa sentir-me petit, insignificant, i així regalar-me la possibilitat de créixer.
La dama misteriosa és aquí. Quin és el secret de la seva obscuritat? Perquè em fa tremolar només sentir la seva proximitat? És ella qui em recorda -un per un- tots els punts obscurs de la meva vida, per poder-me reconciliar i aprendre a trobar la claredat entre les tenebres.
La dama fugissera és aquí. Quin és el secret de la seva efimeritat? Perquè s’omet i es mostra de manera tan inesperada? És ella qui em crida a l’acció i em fa sentir la necessitat de moure’m cap a diferents direccions en la recerca del meu jo.
La dama silent és aquí. Quin és el secret del seu absolut repòs? Perquè m’eixorda l’esgarip de la seva mudesa? És ella qui sense brogit em convida a escoltar les profundes sensacions que arrenquen del silenci, per gaudir abastament el plaer de la vida.
Gràcies dama!
1 comentari:
la mort?
Publica un comentari a l'entrada