diumenge, 26 d’abril del 2009

desfent el cabdell (I)


Seguint més o menys la línia de les últimes entrades, entre aquesta i successives intentaré desfer un dels cabdells de l’existència humana, estirant un dels molts petits fils que en sobresurten i que correspon al de la meva percepció personal. És un cabdell amb molts caps i molts finals, potser tants com persones habitem aquest planeta. Això a més de donar marxa i esprémer el meu cervell m’obligarà a documentar-me, ambdues coses prou interessants.

El món, a diferència de l'existència i la vida, és el producte d'una construcció i interpretació del procés de la ment. La ment un procés causal de pensaments encadenats, i aquests pensaments una interpretació nascuda a l'arrel d'emocions, memòries, esdeveniments, tot això adquirit, des de fora.
Aquesta interpretació és pròpia de cada persona i ve donada per la civilització on pertany y per la seva cultura.
Busco les definicions de cultura i civilització:

La paraula cultura deriva del verb llatí colere, que significa conrear. Una forma d'aquest verb és cultum, que en llatí significa agricultura. L'adjectiu llatí cultus fa referència a la propietat que té un camp d'estar cultivat. Originàriament doncs, cultura volia dir agricultura, culte i cultivat.
Amb el temps es va començar a comparar l'esperit d'una persona ruda amb un camp sense conrear, i la seva educació amb el cultiu d'aquest camp. Aquesta metàfora va donar peu a parlar del cultiu de l'ànima, o cultiu de les aptituds pròpies de 'ésser humà. En aquest sentit parlar d'un ésser cultivat ens fa pensar en algú que ha estat instruït o educat en una persona culta.
Al segle XIX la paraula cultura va ser associada a les activitats lúdiques que les persones ben educades realitzaven.
També des de fa temps es parla de la irrupció d'una cultura de masses, transmesa pels mitjans de comunicació, que permet el consum extensiu i immediat de productes culturals de diversa qualitat, des d'aquells que configuren el nivell de cultura superior, fins els que representen el nivell cultural més baix, com els concursos, serials i debats.

La paraula civilització procedeix dels termes llatins civis (ciutadà) i civitas (ciutat). Actualment es parla de civilització en diferents sentits, però el més comú consisteix a considerar com la síntesi dels trets més generals als que ha arribat un conjunt de cultures que guarden una relació entre si. Cultura té un sentit més parcial i civilització més global.
La civilització és l'element més ampli per a identificar a una persona.
Les civilitzacions poden incloure un gran nombre de persones o, pel contrari, un nombre reduït.
A més una civilització pot incloure diversos Estats-nació, com és el cas de les civilitzacions occidentals, llatinoamericanes, etc.
Òbviament, les civilitzacions es barregen i la superposició pot generar subcivilizacions.

Amb això, es comença a veure la textura i el color del fil que he començat a estirar, sent conscient de que segurament a mesura que es vagi descabdellant, aquestes dues propietats aniran canviant i acabaran sent completament diferents de les originals. Tampoc sé quina serà la llargada del fil des d’aquest inici fins a que en trobi l’altre cap. Definitivament ignoro quin serà el procés que seguiré i molt menys encara quin serà el final que em trobaré si es que arribo a descabdellar-lo tot, fet molt complex tant per la seva magnitud com per les incidències que hom es pot trobar en l’intent.