desfent el cabdell (II)

Després de la definició de cultura donada a l’anterior entrada que és la definició bàsica o d’arrel etimològica, hi ha altres definicions que cal considerar, ja que cada una accentua un tret o altre de la mateixa. Així per exemple, la teoria que diu que la cultura és informació, que s'aprèn i es transmet, però també és creació ja que som cultura creadora en acció. O la que diu que dóna respostes per satisfer les necessitats i els desitjos humans. O la que diu que és el resultat del quefer històric dels diversos grups d'éssers humans. O que la cultura és factor d'humanització. O que les cultures són sistemes de símbols compartits que proporcionen un sentit a la nostra vida, una orientació, una manera de veure el món i d'interpretar la realitat.

Per tant totes aquestes teories condueixen a una visió molt àmplia del concepte i de la qual se’n podria desprendre la conclusió de que no hi ha ningú que no tingui cultura, cosa que invalidaria el mot “inculte” en el sentit més generalista ja que amb uns o altres trets tothom hi està representat i hi té cabuda. I encara més si arribem a descompondre la cultura global en dues: la cultura mental i la cultura material. La mental seria la de les formes d’organització social de l’individu, les seves creences, els seus costums, mentre que la material correspondria a la que fa referència a les tècniques productives que l’ésser humà utilitza. Altrament, es podria afirmar que qualsevol persona és culte en determinades matèries i inculte en altres, i que per tant ningú ni és culte ni és inculte al cent per cent.

També dins de cada cultura hi ha diferències que vénen donades per l'edat, el nivell socioeconòmic, la classe social, l'origen ètnic, etc. I això per acabar-ho d’embolicar, permet l’aparició de la contra-cultura, que és allò que s'entén com un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica, com per exemple les tribus urbanes (skins, heavys, punkies), formades per adolescents preocupats per descobrir una identitat que ni la societat ni la família els proporcionen, o els grups d'atac social que actuen de manera violenta i delictiva intentant desestabilitzar la societat transgredint les lleis, o els grups socials alternatius que intenten trobar un sentit a l'existència a través de diferents mitjans, com sortides del nucli familiar, reunions, activitats, xerrades, i rebutgen el materialisme social.

De moment el fil que vaig començar a estirar del cabdell se m’ha anat embolicant per l’altre extrem i ara tinc al calaix un ampli garbuix de conceptes, potser desordenats, però que en el seu conjunt m’han donat una profunditat en el concepte global de cultura que abans no tenia i que potser no em servirà de massa però si més no m’ha fet pensar.