dimecres, 8 d’abril del 2009

el principi del buit




Un dels trets característics de la meditació és un estat experimentat quan la ment es dissol i és lliure dels seus propis pensaments. En altres paraules, buidar la ment per una estona. Deixar-la reposar per tal de que reprengui amb renovada energia el control del nostre ésser. Però a més de la ment també hi ha altres aspectes de la nostra vida que convindria revisar i incorporar-los el que jo en dic “el principi del buit”.
Cal aplicar a la vida d’un mateix, el que s’aplica en els negocis: imaginació, sentit comú i capacitat d’innovació. La majoria d’empreses han hagut de re-dissenyar la seva organització, implementar noves estratègies i fer re-enginyeria dels seus processos per tal d’evolucionar i créixer. L’home ha de ser capaç de fer el mateix amb la seva vida, si vol evolucionar i créixer també. Per tant, és necessari fer un acte de reconeixement de tot allò que està dins el nostre conscient o subconscient i que és vell o inútil, que no ens aporta res de positiu, que ens fa més nosa que servei, per tal de desprendre’ns i deixar espai buit per l’entrada de noves experiències o emocions. Mentre estiguem carregant amb sentiments, idees, pors, tristeses, records i altres que ens tenen empresonats, no tindrem lloc per a noves oportunitats i això ens privarà d’encarar la vida amb més optimisme i bona salut.
Hem d’aprendre a buidar tot allò de negatiu que ens oprimeix i ens fa esclaus del no res. La força d’aquest espai buit és la que atraurà i xuclarà coses noves, de les quals haurem de seguir filtrant i tornar a buidar per poder seguir omplint. I així de manera continuada fins que ja no siguem amos de la nostra ment.
Adaptar-se als canvis, renovar les il·lusions i obrir-se al món són les actituds que ens acosten més al resultat de la recerca d’allò que la humanitat persegueix des dels seus orígens: la felicitat.

6 comentaris:

Ginebra ha dit...

Si es cert... però fins a cert punt utòpic... s'ha de saber-ho fer... i lo mes important...vullger-ho fer .

Gin

francino ha dit...

ben certa aquesta reflexió. per extremadament difícil.
la motxila és massa plena de tot plegat. sortosament.
i la felicitat és une entel·lequia que buscant-la en l'absolut fa perdre tots aquells moments feliços que segur que tenim i no apreciem prou.
tinguem-ne molts de moments d'aquests. els més possibles. no perdem el temps volguen tenir-los tots.
si aconsseguim buidar la nostra ment, o més que buidar posar-la en stand-by, quan la posem de nou en marxa, fem-ho ordenant tot el que hi ha de bo i de menys bo. tot, absolutament tot és la nostra vida... fins aquest moment.
el futur no existeix.
fem un bon coixí amb les vivències del passat, per que cada dia sigui el millor present.
o al menys així ho crec jo avui...
Xino

TES ha dit...

No crec que ens calgui buidar de tot lo negatiu, crec més que el que cal és saber-ho aprofitar i revertir-ho per treure-li profit a favor del nostre creixement i a partir d'aquí ens sigui més fàcil obrir-nos al mon,ser capaç de fer aixó es part de la "felicitat".
Anem omplint la motxila i depend de com treballem totes les nostre vivències ens serà més o menys ferragosa.
Crec que la meditació , el que ajuda es a saber reconeixer els aspectes que ens limiten i ens tanquen i pot donar la força necessaria per a enfrontar-s'hi...

Som com pous sense fons si volem i tenim butxaquetes per tot...

Aneris ha dit...

crec que la meditacio serveix per treurens el estres de sobre ,no de busca cap tipus de felicitat,la felicitat no es busca es troba,segons com actuis devant dels demes,segons com dirigeixis la vida ,segons que donis tu als demes,la felicitat pot arribar nomes veien algu somriure perque tu i es fet quelcom per aconseguiro,lo demes em sona a egoisme ,nomes pensar en un mateix ,creixa a nivell personal es fer creixar els demes del teu entorn,ajudarlos a ser millors,a ser capaços de enfrentarse als esdeveniments que els i esperen ,tan bons com dolents i a ser bones persones ,no cal buscar res mes ,la felicitat te la donaran els demes amb el temps si tu mereixes ,si no es sigut res pels demes ,la felicitat no arribara mai .per molta meditacio que fem ,ens em de donar els demes per rebre..
un fort peto a tots ,us he trobat a falta ehhh jejejeje.

francino ha dit...

si Aneris, tens raó.
Ja ho deia en Paul en l'última cancço de la història dels Beatles.
"At in the end, the love you take it's equal to the love you make"
petons
Xino

Toni ha dit...

Això és interessant.. el debat!!
Però deixeu-me matisar el post.
Gràcies a que hi han coses negatives a la vida, valorem més lo positiu i tenim l'oportunitat de rectificar i aprendre. Sort en tenim! Però jo no em referia a aquests aspectes negatius que ens són indispensables, sinó a saber treure'ns de sobre totes aquelles coses que guardem a dintre nostre que ens fan mal o ens fan ser inestables: rancúnies, mals rotllos i altres històries.
Per mi tots teniu raó en els vostres comentaris. I com bé diu l'Aneris la felicitat també te la donen els altres. Cert, però per poder-la assimilar, primer has d'estar bé amb tu mateix, i és aquest aspecte d'estar bé amb un mateix el que em referia en el post.