Tot fent la caminada habitual en un dia assolellat, després d’emplenar els pulmons amb les delícies d’un aire tenyit pel perfum de la primavera, se m’ha ocorregut agafar una flor d’una ginesta d’arran de camí per olorar la seva essència. I la sorpresa ha sigut comprovar que una sola flor d’un arbust tan olorós com la ginesta, no faci gens d’olor per ella mateixa. D’aquí m’ha vingut el pensament de que els millors resultats s'obtenen de l’aportació de cada element al conjunt, és a dir, de l’esforç col·lectiu.
La ginesta (Spartium junceum), és un arbust de la família de les Fabaceae. Alt i erecte, amb les tiges verdes i molt poques fulles, floreix a la primavera amb una olor molt característica.
Té un port d'1 a 3 metres d'alçada amb les tiges cilíndriques i verdes perquè tenen funció clorofíl·lica.
Les fulles, petites i escasses, es marceixen molt aviat. Són linears d'1,5 a 2 cm de llargada.
Les flors són grogues, papilionades, grosses (de 2 a 2,5 cm), molt oloroses i disposades en raïms.
Es localitza a prats secs, brolles i màquies poc desenvolupades, en clima mediterrani. És una espècie molt heliòfila.
Característiques:
o Tipus d'inflorescència: raïms simples
o Repartició de sexes: hermafrodita
o Tipus de pol·linització: entomògama
o Període de floració: primavera i estiu
o Tipus de fruit: llegum
2 comentaris:
cert. recordes ahir, l’olor a pi o millor a xiprer?. si tota la gent que érem al cementiri, bàsicament acompanyant al "picapells", hi haguéssim anat un per un, no hauríem transmès més que tristesa. en canvi tots junts, coneguts i desconeguts, varem crear la complicitat amb ell i la família per donar-els-hi energia positiva per tirar endavant, amb el record de la persona estimada descansant.
avui he passat per la Torre de l'Àngel i per tot el curs de la riera, hi havien milers de plantes de ginesta de groc exultant i, com tu dius, juntes desprenent aquella olor fantàstica, que ens fa recorre tants quilòmetres enrere als carrers on un dia a l’any, es mesclava amb l’olor de la cera.
de cera, de ciri, és clar...
una mica pillat tot plegat, no?
m’ho hauré de fer mirar..
ptons
Si Xino..... amb el teu comentari m'has traslladat a la diada del Corpus.. amb aquelles catifes de flors on la de la ginesta n'era una de les protagonistes. I al final perdien l'ordre tan curosa i artísticament endreçat, sota els peus dels que anaven a la processó i que amb el seus blens les regaven de cera.....
Jo també m'ho hauré de fer mirar!
Publica un comentari a l'entrada