Algú va dir que el nostre coneixement és necessàriament finit, mentre que la nostra ignorància és necessàriament infinita. I és ben cert. Sempre ens quedarà molt però molt més per saber que el que sabem. I el poc que sabem ens és donat per una banda per la gran mestre que és la pròpia vida que ens ensenya lliure de matrícules i càrregues oneroses i per l’altre les ganes de saber que, juntament amb l’esforç i la curiositat, ens empenyen a cercar respostes als nostres interrogants. Si cada dia no afegim una dosi encara que sigui petita de coneixement al nostre coneixement, l’estem minvant. I mentre el coneixement ens ve, la saviesa es queda. La saviesa que emmotlla la nostra personalitat, ens fa créixer com a persones i ens pot arribar a fer exclusius en alguna especialitat entre un col·lectiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada