El misteri de la dinàmica col•lectiva

Qui no s’ha fixat mai en el vol dels estornells? Desenes de milers d’aquestes aus volen sincronitzadament, àgils i veloces, dibuixant hipnotitzants coreografies extremadament coordinades, juntes sense tocar-se, de manera precisa, alineada i cohesionada. I sembla que no hi ha cap líder que les mani. Totes manen i decideixen alhora.

És una primera evidència de biologia quàntica, de dinàmica col·lectiva que emergeix sense preparació, entrenament o estudis previs. Un misteri avui en dia encara per desvelar.

 

Un altre exemple d’aquesta dinàmica col·lectiva emergent l’he experimentat jo mateix i els meus companys de grup, tocant qualsevol tema musical en un dia qualsevol, de manera inesperada, no programada ni prevista, amb auditori o sense auditori que ens escolti. Però flueix. A poc a poc t’oblides de tu mateix i de l’instrument. El “jo” es dilueix i s’integra en la dinàmica de grup i et porta al moment més satisfactori de tots, el més plaent. Una mena d’èxtasi individual que se suma amb el de la resta obtenint un gran èxtasi col·lectiu que ens regala uns moments màgics, indescriptibles i que és quan els sons que produïm arriben amb millor harmonia a l’auditori – ple o buit - que ens està escoltant. Ningú destaca per damunt de la resta, inclús en els fragments exclusius dels solistes.

A part de la perfecció tècnica es revela en aquests moments el significat espiritual més profund de la música.

 

Un altre exemple més d’aquesta dinàmica col·lectiva també viscuda en primera persona és en la meditació. Les energies que es concentren en una sessió de meditació en grup són sensiblement majors que quan es medita en solitud. La multiplicació de l’energia ressona en l’ambient i penetra molt més al nostre interior, fent que l’atenció en el present sigui molt més efectiva.

 

I aquesta reflexió em porta a un ideal de futur ara per ara utòpic, dins d’una quarta o cinquena dimensió, on els humans no necessitin cap líder que els governi, on s’arribi a una dinàmica global que ens faci créixer des d’unes arrels de bondat, amor, benevolència i solidaritat que ens condueixi a una vida més sostenible i amb plena harmonia amb aquest univers que ens embolcalla a tots per un igual.

Utòpic, però alguns ulls algun dia el veuran.