Ulls que miren absorts més enllà del moment present, on una pandèmia universal omple de morts els fèretres de la vida, com preguntant-se què estem fent els adults amb la nostra acció malversada i amb la nostra fèrtil inacció.
Ulls preadolescents que potser miren la foscor del més enllà i la veuen per prendre’n consciència i ajudar a poc a poc a apagar-la i tornar a viure embolcallats amb una renovada llum més equilibrada i energètica.
Ulls
que de ben segur construeixen una mirada inconscient que reflecteix la realitat
conscient del moment, per a donar-li la volta i assolir la transformació vital
que és la nostra esperança per al seu demà, que ha de ser sensiblement diferent
del que la mirada d’aquests ulls – sense saber-ho – copsen entre les trenes que
avui dissortadament o no, ens empresonen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada