Diuen que la inspiració ve quan ve.
Però un dels millors llocs per provocar-la és sens dubte en el incomparable marc de l'abocador d'aigües negres. Allà és on la merda es troba amb la merda fent esclatar les sensacions internes plaents amb la despesa energètica suficient per complir amb l'exercici d'evacuar-la mentre inspirem profundament el flaire que ens envaeix i que és l'esperó que ens omple de nova energia que predisposa la ment a fer que els dits encertin la seqüència adequada de notes que transportades sobre les cordes de la guitarra sonin a alguna melodia novadora.
I així tal com deia aquell savi, l'energia no es crea ni es destrueix, es transforma. Fet que amb això queda abastament demostrat.
dijous, 10 de juliol del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
ja t'es tornat a deixar el cuarto de bany obert segur :-)
de fet una de les preguntes, que encara que semblin inadequades, mostren el més sincer interès per la salut de les persones és:
"vas be de ventre?"
doncs, s'ha d'anar molt be per cel·lebrar-ho simultàniament amb una cançó.
ara, la cara que et queda...
Como obtener pagina en español
Escuentro esto una estafa
Ei, tío!, aquest sóc jo i la meva guitarra però amb cara de burro!
Publica un comentari a l'entrada