diumenge, 3 d’agost del 2008

les males herbes mai moren



I es cert, perquè tal com es mostra en la imatge inclús entre les rajoles de ciment de l'acera en surten i ningú s'ha entretingut pas a plantar-les-hi.
I de ben segur que no es fruit ni d'un dolç moment de plaer ni d'una dolorosa i/o amarga experiència, i ni tampoc ni és o no esperada ni és o no desitjada ... simplement surt per l'acció d'una llavor que ha sigut arrossegada pel vent. I es moren, però sempre tornen a sortir, encara que hom no vulgui.
L'estrany és que no surtin mai herbes profitoses. Podrien sortir tomaqueres o plantes aromàtiques, o plantes de tabac, o de marihuana, o medicinals..... és a dir éssers productius, no des del punt de vista econòmic sinó des del punt de vista de l'aprofitament dels recursos vegetals.
Us imagineu que a l'acera de casa hi poguéssiu collir els tomàquets per l'amanida del dinar? O poder collir les flors per fer-nos una infusió digestiva?
Però bé, afortunadament així mana la natura i sols ella sap perquè ho fa, a diferència de les persones que també manem però normalment sense saber massa bé el perquè ho fem.

5 comentaris:

Aneris ha dit...

instint de supervivencia ,de les especies que ningu vol ,les demes ja les mimem prou ,les males herbes no .

Anònim ha dit...

Les males herbes, com tot, tambe moren, quand ja no tenen mes força i han estat repetidament maltratades, el que si es cert, con diu la Nicole, que son, o aparenten ser mes fortes, instint de supervivencia,ningú les cuida, pero l'especie continua i en surten mes... i mes... i mes....

Anònim ha dit...

No m'agrada gaire això d'anomenar males a algunes herbes, només pel fet que no en sapiguem treure cap profit els humans.
A més, som nosaltres els que hem posat llambordes al seu voltant, deixant-li petites esquerdes per on treure el nas.

Anònim ha dit...

Aspleni.. a mi tampoc m'agrada, però és tal com de manera col·loquial les anomenem. També estic d'acord amb tu que som nosaltres qui les hem envaït, no elles a nosaltres. Però es clar, hi ha d'haver espai per a tot/s.

Anònim ha dit...

Cony! Donques hi ha una mala herba que es diu CHOAN, que es fot per tot arreu i fa mal. Per tant trenca la teoria de què la natura es sabia, perquè si fos sabia no hauria pas nascut.
En el suposat, que les dites males herbes se les mengen les cabres, i fins i tot les ovelles i no en deixen cap ni una, ja veig que no sou de pagès. Suara, el ramat m’ha deixat un tros ben net fins hi tot les ortigues s’ha cruspit, ben assadollat s’ha quedat el ramat. Però aquest cony d’home el CHOAN, no se'l menjarà pas una cabra, no se'l menjarà pas una truja, no se’l menjarà pas una vaca, no se'l menjarà pas una ovella.
El que jo dic, sóc de pagès, però la natura no es pas sabia, per això la caga el CHOAN.
PEROT.