Mireu que petit és el món i com les coses entren en sintonia elles soles, sense cap intervenció humana.
Una amiga meva estan de vacances al Canadà, va trobar un estri amb un rètol que coincideix, oh casualitat!! amb el títol de la mare de totes les cançons de la primera època del nostre grup Folls: “Merda que plou”.
Naturalment l’estri no podia ser un altre que un paraigües, i ella, assumint tots els inconvenients que li plantejava portar cap a casa aquest estri, ho va comprar i va haver de patir que a l’aeroport de Frankfurt els agents en veure-hi un “estri sospitós” pel escànner, li obrissin la maleta per verificar-ne el seu contingut.
És un detall que li agraeixo profundament per dos motius, un pel propi regal en sí i el segon i més important, per seguir essent una fidel “fan” del grup i tenir la ment oberta, clara i predisposada a copsar aquest detall, malgrat els anys que ens allunyen d’aquella època engrescadora de la joventut.
A ella, la nostra fan de sempre, la meva gratitud i el més gran reconeixement a la seva fidelitat.
1 comentari:
Com hem d'oblidar el passat!!!!!!....les vivències i els records son un regal, però son passat.... i....
Sí, encara que desprès de bastant temps, hem verificat que hi ha gent (i sembla que molta), que pensen el mateix quan plou, i aquest estri, es un homenatge al primer "CD" de "ELS FOLLS", segur que també trobarem alguna cosa per el proper, el que esperem amb il.lusió
Publica un comentari a l'entrada