El temps és com un riu
Mai pots tocar dos cops la mateixa aigua
Perquè el corrent que ja ha passat, mai més tornarà.
El temps és com un núvol
Que travessa el cel manat pel vent del nord
Perquè després d’haver passat, mai més tornarà.
El temps no sap perdonar
Els brots de desídia i de remordiments
I allò que no s’ha fet avui, demà et faltarà.
El temps mai no avisa
Ni et fa distingir els somnis de la realitat
Vell constant i fugisser, demà et faltarà.
Temps que s’escapa dels dits
Somnis que enlluernen les nits
Temps que mor abans de néixer
Somnis que preguen a crits
I el temps no s’atura, ningú no el detura
El temps no s’atura
i ens deixa sols a tu i a mi.
4 comentaris:
temps de somnis
temps perduts somiant
temps per recuperar ,sempre es pot
retornar el temps al lloc al que pertany
el temps es or (algun savi va dir segur)recupera'l vans no sigui tard
D'acord amb lo dit per l'anòmim, el temps es or perque no som inmortals, cal aprofitar-lo, senrtir-lo , disfrutar-lo i recuperar-lo , avans no sigui tard.
La sensació del temps es diferent per cada persona, depèn de l’edat, de l’ètnia, de l’estatus social... Es cert que et pots esgarrifar veient com s’esmuny de les mans i que queda poc temps per fer encara un grapat de coses! (depèn de l’edat)
El temps es or, es cert. Cal recuperar-lo també. Però... prudència, a pleret...
l'Abadia del Garraf
Abat ,la prudència ens fa deixar de viure masses coses a la vida ,potser ,no cal ser tan prudent i arriscar-se una mica mes,la vida es una de sola ,arrepleguem el temps tinguem la edat que tinguem i aprofitem-lo fins l'ultim segon,car, no ja mes o si?
Primer Anònim
Publica un comentari a l'entrada