Complex és el teixit
enrevessat de la vida.
Espessa és la trama
que engola el seu pregon tresor.
Textura de parany
tacat amb perles humides.
Presó de fil sedós
a recer dels tres vents del nord.
Reflexos argentats
que s’esvaeixen com el fum.
Doll d’estels fugissers
dansen en ombres de dissort.
Llampades que enceguen
pupil·les àvides de llum.
Lluernes que auguren
les hores baixes de la mort.
4 comentaris:
Us heu aturat a pensar, quina feinada ha tingut la pobra aranya al fer aquesta descomunal teranyina per arreplegar menjar per a ella i els seus infantons?
I nosaltres pobres pecadors que podem comprar amb gran comoditat a qualsevulla botiga de queviures el que més ens plagui fins a sadollar-nos? Ja en som conscients de la feinada de la pobra aranya? Ella no contamina. Nosaltres si!
L’Abadia del Garraf.
Tot el que ens es donat sense massa esforç,no es valorat de la mateixa manera que l'aranya amb tota la feinada que a tingut aconseguir el seu apat,,,,molt bona manera de fernos viure el treballar artistic que aquests bitxos fan cada dia .
tonfoll m'agradat, mi he sentit dins d'aquest embolcall de finissims fils de plata
Es escruixidor el poema, docs es en ell talment reflectida la vida.
Tonfoll m’has deixat bocabadat, i ho dic seriosament.
el que no sap el nostre amic o amiga anònim/a és que la força d'aquesta aranya li ve del centre mateix de la terra, on tot es cou amb l'origen del foc. ella treballa a fora amb la força que li ve de dins...
Publica un comentari a l'entrada