He mirat detingudament cada una de les 27 obres que inclou aquesta presentació, i després de valorar-les segons la meva sensibilitat, he obert la ment a la reflexió:
Realment la nostra capacitat de visió es tan limitada que s’atura en la simple mirada i no som capaços de veure més enllà dels límits que la física ens imposa. Hauríem d’aprendre a veure les coses no per la forma que sabem que tenen, sinó per la percepció múltiple i combinada del què capta la nostra retina amb el processat del nostre cervell i amb la dosi adequada d’imaginació que ens ofereix versions alternatives de la realitat per veure-ho d’una manera completament diferent i inhabitual.
Només així ens podem alliberar dels nostres límits i explorar nous conceptes i nous mons, que poden ser tan surrealistes i tan màgics com l’obra d’aquest genial pintor.
Una mostra que crec que –de manera més o menys encertada- explica gràficament aquesta reflexió, és la imatge que tot seguit insereixo.
Els que tingueu l’habilitat d’aproximar-se a aquest “surrealisme màgic” veureu més enllà d’aquest símbol de Capricorn, i creieu-me.... és una “passada” !!!
5 comentaris:
un home i una dona i vec xd
mmm anònim, has arribat a un 50% de capacitat de visió.... segueix practicant i arribaràs al 100%
Bé.. potser és a l'inrevés... potser sóc jo que estic al 50% i tu al 100%.
Haurè de practicar més :-)
podries posarne algun mes ,estan molt be els cuadres,i diguem qui es el autor,jo aquest no le trobat en la obra del que anomenes :-)
upsssss Anònim... entenc que el pròleg que ha fet el Tonfoll d'en Magritte era per explicar que el veure la seva obra, li va fer reflexionar sobre la nostra capacitat de visió. I per documentar gràficament aquesta reflexió, va posar una imatge que no és cap obra de l'esmentat artista. Això és el que jo he entès. Per altre banda aquesta imatge jo diria que és una fotografia d'algun autor que desconec.
Publica un comentari a l'entrada