temps de crisi

Corren mals temps per segons què i per segons qui. Per l’economia per exemple. I segur que per a molta gent també per problemes personals, socials, familiars i/o sentimentals.
Les crisis són cícliques i consubstancials amb la humanitat, i ben gestionades ens serveixen per obtenir un creixement personal o social. Afortunadament sempre han existit i sempre existiran i es pot aprendre molt d’elles si un les analitza adequadament.
En cada època han comportat un perill però també una oportunitat: els canvis ens obliguen a replantejar-nos les prioritats. Potser allò que abans ens era imprescindible resulta que ben mirat avui no ens és tan necessari. És evident que es passa per un període de dol per lamentar el que perdem, però hem de saber minimitzar-lo utilitzant les eines necessàries per refer-nos aviat i ensems descobrir les noves oportunitats que se’ns obren.
Un dels grans canvis d’aquesta època i que hem d’aprendre a conviure-hi és la efimeritat global. Ja no hi ha res que duri “tota la vida”, ni el treball, ni la parella, ni tan sols el propi cos –remodelant-lo mitjançant la cirurgia-, i per tant hem d'aprendre a conviure en aquest mar de canvis que com a tals, sempre sobten i que fan mal. Sortosament no hem de ser especialment instruïts ni econòmicament potents per poder-ho assolir.
Segons Albert Einstein, en els moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement.
Aquesta és la primera eina: la imaginació.
La segona és el propi coneixement més enllà d’un mateix.
Descobrir la consciència pura, és a dir, conèixer la verdadera naturalesa immutable, no afectada pel temps i que és consciència pura, beatitud i existir. La gran professora de ioga Marta Granés, diu que si l’ésser humà es comprèn a si mateix com a ment i cos, se situa en l'àmbit del que és impermanent, del que és condicionat, del que és afectat pels condicionaments i la inestabilitat. Per tant se situa en el dolor. En el moment en que podem discriminar entre ment i consciència, apareix la possibilitat de parar la ment i establir-nos en el "pur" sense res a conèixer: la consciència brilla pura. Pura llum. I el ioga ofereix diferents mètodes per descobrir aquesta consciència pura. És un àmbit en que no està relacionat amb els objectes, que no en depèn, que no està subjecte a canvis. Quant la ment es focalitza sobre un punt de manera continuada, expliquen els especialistes, queda absorbida en l'objecte; i es paren tots els mecanismes habituals d'interpretació, de manera que l’objecte parla per si mateix, sense els filtres conceptuals que no fan res més que separar-nos de la realitat. El funcionament quotidià de la ment redueix la realitat. L’objectiu de moltes pràctiques és frenar el nostre discurs interior, per poder arribar així a escoltar el discurs de la realitat.
Heus aquí una segona eina que pot ser molt interessant d’utilitzar, sempre i quan un sigui sensible i receptiu a aquestes pràctiques.
I de ben segur que hi ha més recursos per fer servir, però dissortadament no dec estar immers en un suficient grau de crisi ja que la meva imaginació ara mateix s’ha esgotat. Més endavant potser en podré afegir algunes més.