dijous, 13 de novembre del 2008

el surrealisme màgic

He rebut avui adjunt en un correu electrònic, un fitxer de presentació de l’obra d’un pintor belga del segle passat. En René François Ghislain Magritte pertanyia a l’escola surrealista i la seva obra la van batejar com a “surrealisme màgic” ja que explorava de manera constant el problema de l’espai real enfront a la il·lusió espacial, fins a qüestionar la realitat pictòrica.
He mirat detingudament cada una de les 27 obres que inclou aquesta presentació, i després de valorar-les segons la meva sensibilitat, he obert la ment a la reflexió:
Realment la nostra capacitat de visió es tan limitada que s’atura en la simple mirada i no som capaços de veure més enllà dels límits que la física ens imposa. Hauríem d’aprendre a veure les coses no per la forma que sabem que tenen, sinó per la percepció múltiple i combinada del què capta la nostra retina amb el processat del nostre cervell i amb la dosi adequada d’imaginació que ens ofereix versions alternatives de la realitat per veure-ho d’una manera completament diferent i inhabitual.
Només així ens podem alliberar dels nostres límits i explorar nous conceptes i nous mons, que poden ser tan surrealistes i tan màgics com l’obra d’aquest genial pintor.
Una mostra que crec que –de manera més o menys encertada- explica gràficament aquesta reflexió, és la imatge que tot seguit insereixo.
Els que tingueu l’habilitat d’aproximar-se a aquest “surrealisme màgic” veureu més enllà d’aquest símbol de Capricorn, i creieu-me.... és una “passada” !!!

5 comentaris:

Anònim ha dit...

un home i una dona i vec xd

Toni ha dit...

mmm anònim, has arribat a un 50% de capacitat de visió.... segueix practicant i arribaràs al 100%

Toni ha dit...

Bé.. potser és a l'inrevés... potser sóc jo que estic al 50% i tu al 100%.
Haurè de practicar més :-)

Anònim ha dit...

podries posarne algun mes ,estan molt be els cuadres,i diguem qui es el autor,jo aquest no le trobat en la obra del que anomenes :-)

Anònim ha dit...

upsssss Anònim... entenc que el pròleg que ha fet el Tonfoll d'en Magritte era per explicar que el veure la seva obra, li va fer reflexionar sobre la nostra capacitat de visió. I per documentar gràficament aquesta reflexió, va posar una imatge que no és cap obra de l'esmentat artista. Això és el que jo he entès. Per altre banda aquesta imatge jo diria que és una fotografia d'algun autor que desconec.