el poder de la mirada

S’ha comprovat que segons cap a on mirem, s’activen les diferents parts del cervell on es troben els nostres sentits. És com si els ulls fossin el cursor d’un ordinador i al moure’ls senyaléssim cap a diferents direccions del nostre pensament.

Es diu que la mirada és el mirall de l’ànima. Podem llegir el rostre d’una altre persona sense mirar-li els ulls, però quan aquests es troben, ambdós arribem molt més endins de l’altre. Tanmateix, el contacte ocular ens fa sentir vivament, oberts, exposats i vulnerables. El comportament ocular és tal vegada la forma més subtil del llenguatge corporal.

La mirada és un domini. Ser mirat és estar exposat. Ser objecte d’una mirada és com caminar nu. Quan algú ens mira executa en nosaltres una espoliació. Per això el poder d’una mirada és tan fort que ens pot fer sentir de mil maneres diferents segons quin sigui el missatge que ens desvetlla en nosaltres: si és una mirada profunda, o intensa, o seductora, o libidinosa, o tímida, o nerviosa, o emotiva, o misteriosa, o constant, o impenetrable, o persuasiva, o entendridora, o dissuasiva, o amenaçadora, o inquisidora, o absent, o menyspreativa, o hostil, o tèrbola, o eròtica, o al·lucinada, o apagada, o apassionada, o harmònica, o atenta, o àtona, o estràbica, o directa, o extasiada, o fixe, o ferma, o interioritzada, o mòrbida, o tirànica, o tònica, o torbadora, o transparent, o alegre, o defensiva, o agressiva, o indiferent, o trista, o discreta, o dissimulant, o pudorosa, o perversa, o . . .

Quants sentiments i desitjos s’amaguen darrera d’una mirada!
Quantes paraules mudes desprèn una mirada!