el meu país és tan petit, pare

El meu país és tan petit
Pare digueu-me què
que quan el sol se'n va a dormir
li han fet al riu que ja no canta.
mai no està prou segur d'haver-lo vist.
Rellisca com un barb
Diuen les velles sàvies
mort sota un pam d'escuma blanca.
que és per això que torna.
Pare que el riu ja no és el riu.
Potser sí que exageren,
Pare abans que torni l'estiu
tant se val! és així com m'agrada a mi
amagui tot el que és viu.
i no en sabria dir res més.
Pare digueu-me què
Canto i sempre em sabré
li han fet al bosc que no hi ha arbres.
malalt d'amor pel meu país.

A l'hivern no tindrem foc
El meu país és tan petit
ni a l'estiu lloc per aturar-se.
que des de dalt d'un campanar
Pare que el bosc ja no és el bosc.
sempre es pot veure el campanar veí.
Pare abans de que no es faci fosc
Diuen que els poblets tenen poc,
ompliu de vida el rebost.
tenen por de sentir-se sols,
Sense llenya i sense peixos, pare,
tenen por de ser massa grans,
ens caldrà cremar la barca,
tant se val! és així com m'agrada a mi
llaurar el blat entre les enrunes, pare
i no sabria dir res més.
i tancar amb tres panys la casa
Canto i sempre em sabré
i deia vostè...
malalt d'amor pel meu país.

Pare si no hi ha pins
El meu país és tan petit
no es fan pinyons ni cucs, ni ocells.
que sempre cap dintre del cor
Pare on no hi ha flors
si és que la vida et porta lluny d'aquí
no es fan abelles, cera, ni mel.
i ens fem contrabandistes,
Pare que el camp ja no és el camp.
mentre no descobreixin
Pare demà del cel plourà sang.
detectors pels secrets del cor.
El vent ho canta plorant.
I és així, és així com m'agrada a mi
Pare ja són aquí...
i no en sabria dir res més.
Monstres de carn amb cucs de ferro.
Canto i sempre em sabré
Pare no, no tingueu por,
malalt d'amor pel meu país.
i digueu que no, que jo us espero.

El meu país és tan petit
Pare que estan matant la terra.
que quan el sol se'n va a adormir
Pare deixeu de plorar
mai no està prou segur d'haver-lo vist.
que ens han declarat la guerra.