últim dia d'enregistrament

Avui primer dia hivernal de la tardor. Les primeres nevades ens han acompanyat en l'últim dia de gravació i el fred s'ha fet present a primera hora a l'estudi. Com si el temps pressentís que avui rematàvem el treball amb l'enregistrament de les veus. I que consti que ningú ens podrà dir allò de que amb els nostres cants hem fet ploure i nevar, ja que el dia s'ha llevat així molt abans que nosaltres i va ser predit pels millors homes del temps dels nostres medis de comunicació.
Finalment hem aconseguit escalfar l'ambient i crear el caliu necessari per, paradoxalment, esperar que les nostres veus no es fonguin com aquesta neu primerenca que de ben segur demà ja no en quedarà, i siguin el llegat que un grup de folls veterans han volgut aportar per a la història musical del nostre país.

de bojos!!

Quan la inspiració no flueix -i això passa bastant sovint per desgràcia- has de recórrer a temes més fàcils per publicar al blog. Adjunto un acudit que vaig rebre per mail l'altre dia, a veure si a cops d'acudit em ve la inspiració!

Una dona boja es diverteix corrent amb la seva cadira de rodes per tot el passadís d’un manicomi, imitant el soroll del cotxes de carreres.
De cop surt un boig d’una habitació, l’atura i li diu:
- Disculpi senyora, però vostè excedia el límit de velocitat permès en aquest carrer. Puc veure el seu carnet de conduir?
La boja es posa a buscar a la butxaca de la seva bata i treu un bitllet d’autobús usat.
El boig verifica el document, troba que està tot en regla i després d’advertir-li sobre els perills de l’excés de velocitat, la deixa seguir.
Ella segueix amb la seva particular cursa i al passar de bell nou davant de l’habitació del boig, aquest torna a sortir de l’habitació. La torna a aturar i li diu:
- Disculpi senyora, però he vist com passava la doble ratlla contínua. Li faria res ensenyar-me la documentació del vehicle?
La boja re-busca altra cop en les seves butxaques i li ensenya un compte del supermercat, tot arrugat i fet malbé.
El boig comprova que els papers estan en regla, la torna a amonestar i de nou deixa que se’n vagi.
La boja es llença de nou a tota velocitat pels passadissos ....
I al tornar a passar per el mateix lloc, el boig surt per tercera vegada de la seva habitació, però ara completament nu i amb una tremenda i enorme erecció.
La boja el veu i exclama:
Ah, no!! Altra vegada el test d’alcoholèmia, noooo...!!!

curs bàsic de borsa

Perquè tinguem una idea ben clara de com funciona el Mercat de Valors i la Borsa.

Una vez llegó al pueblo un señor muy bien vestido, se instaló en el único hotel que había, y puso un aviso en la única página del periódico local, que estaba dispuesto a comprar cada mono que le trajeran por $10.

Los campesinos, que sabían que el bosque estaba lleno de monos, salieron corriendo a cazar monos.

El hombre compró, como había prometido en el aviso, los cientos de monos que le trajeron a $10 cada uno sin chistar.

Pero, como ya quedaban muy pocos monos en el bosque, y era difícil cazarlos, los campesinos perdieron interés, entonces el hombre ofreció $20 por cada mono, y los campesinos corrieron otra vez al bosque.

Nuevamente fueron mermando los monos, y el hombre elevó la oferta a $25,y los campesinos volvieron al bosque, cazando los pocos monos que quedaban, hasta que ya era casi imposible encontrar uno.

Llegado a este punto, el hombre ofreció $50 por cada mono, pero, como tenia negocios que atender en la ciudad, dejó a cargo de su ayudante el negocio de la compra de monos.

Una vez que viajó el hombre a la ciudad, su ayudante se dirigió a los campesinos diciéndoles:

- Fíjense en esta jaula llena de miles de monos que mi jefe compró para su colección. Yo les ofrezco venderles a ustedes los monos por $35, y cuando el jefe regrese de la ciudad, se los venden por $50 cada uno.

Los campesinos juntaron todos sus ahorros y compraron los miles de monos que había en la gran jaula, y esperaron el regreso del 'jefe'.

Desde ese día, no volvieron a ver ni al ayudante ni al jefe. Lo único que vieron fue la jaula llena de monos que compraron con sus ahorros de toda la vida.

friso

Friso per descarnar-me les ungles, en esgarrapar amb elles la terra que ens sosté, intentant arribar al fons de la raó oculta que sols en els estrats més pregons de la terra es manifesta.

Friso per arribar-hi tot i saben la dificultat que comporta foradar més els solcs que ens han motllurat any rere any, fins arribar al cor de la nostra pròpia existència.

Friso per menystenir la meva ancestral vanitat i inocular-me dosi de saviesa a les meves malmeses venes, per despertar d’aquesta letargia i arribar a entendre els malsons que creuen la meva ment.

Friso per trobar l’equilibri meritós entre el pes de la veritat i la massa de la vida, per assolir l’equanimitat absoluta i reconduir els esmorteïts trets de motivació al màxim nivell d’eficiència.

Friso perquè la carn de la meva carn trobi el remei avinent que li permeti créixer, arrelant fermament en la terra malgrat sigui vella, erma i polsosa.

Friso.

natura

La tardor ja és aquí i ens permet gaudir del seu espectacle. La varietat de colors que ens delecta la vista és i ha sigut font d'inspiració de molts artistes. Personalment a mi i ara, em desperta agraïment. Agraïment a la natura amb la seva generositat sens límits. Del no res ens dóna molt i a canvi la malmetem. Tot voltant pel Pirineu, entre altres m'he fixat amb dos d'aquests regals i no he pogut deixar de disparar la meva càmera per eternitzar-los. Després m'he documentat per saber quelcom més d'ells.

Safrà (Crocus sativus), és una planta conreada del gènere Crocus dins la família Iridàcia (Iridaceae).
De les parts femenines de la flor (estigma i estil) s'obté el producte comercialitzable (condiment i colorant) anomenat també safrà.
Safrà deriva del llatí vulgar safranum i aquest de l'àrab aṣfar (أَصْفَر), amb el significat de groc.
És notable que també la paraula catalana groc deriva de crocus ,el nom llatí clàssic del safrà.
El safrà conreat prové de l'espècie originària de Creta anomenada Crocus cartwrightianus a la qual després de segles de selecció genètica es va fer que tingués els estigmes més llargs.
Actualment el safrà és una planta estèril que es reprodueix a través dels bulbs (corms en termes botànics).
Químicament conté entre altres components picrocrocina, safranol, carotenoides i crocina. A més té propietats medicinals.
Ha estat una dels productes de comerç mundial més car per unitat de pes.


Pinetell o rovelló d'obaga (Lactarius deliciosus) és un bolet de la família de les russulàcies. A Catalunya és un dels bolets més apreciats gastronòmicament.
El seu barret té una mida de 5 a 15 centímetres, amb el marge involut en els exemplars joves. La cutícula llisa presenta cercles concèntrics de color ataronjat i vermellosos. Sovint presenta taques verdes, sobretot a les ferides. Les làmines inferiors són de color ataronjat podent presentar taques verdes.
El peu, de color blanc puntejat de taronja viu, medeix entre 3 i 5 centímeters d'alt, i entre 1 i 3 centímetres de diàmetre.
El pinetell desprèn un làtex de color taronja i gust dolç, que el distingeix del rovelló (Lactarius sanguifluus), amb qui es confon sovint. En alguns indrets el pinetell rep el nom de rovelló o rovelló d'obaga, incrementant la confusió entre ambdues espècies.
Creix a les pinedes, sobre tota mena de sòls. A Catalunya és un bolet abundant, que es fa des del litoral fins als Pirineus. Fructifica des de finals de l'estiu, fins l'arribada dels primers freds de l'hivern.

ella ...

m’acompanya des de la meva adolescència i sempre fidel allà on vaig, amb diferents embolcalls, formes i colors, i em regala el seu cos sempre harmònic tant per al meu plaer com per al meu desplaer.

Ella ...

M’ha vist somriure de felicitat.
Ha suportat l’agressivitat dels meus moments aïrats.
Ha tastat la salabror de les meves llàgrimes.
M’ha deixat jugar amb el seu cos mentre el meu cap volava lluny.
Ha notat el meu tremolor en els moments més compromesos.
Ha aguantat pacientment els batzacs de la meva creativitat.
Ha sentit en el seu dors els rítmics batecs del meu cor.
S’ha complagut amb la dolçor de les meves carícies.
M’ha llagat la pell quan hem arribat a l’esgotament.
M’ha fet sentir a través seu, el pas del corrent elèctric travessant-me.
M’ha fet sagnar i patir el dolor de l’acer quan se’t clava a la carn.
Ha rebut amb complaença la meva dedicació al seu cos.
No m'ha exigit mai cap nivell d'excel·lència.
Ha acceptat de bon grat la meva més que discreta virtuositat.
Ha vibrat amb mi en els moments més delectables.
Ha emmudit amb mi en els moments més desplaents.

I sé que arribarà el moment en que les meves mans no podran ja acariciar-la, potser els meus ulls no la podran veure ni potser la meva oïda la podrà escoltar, però malgrat tot seguirà al meu costat, regalant-me l’harmonia radiant d’un passat ric i esplendorós.

segon dia d'enregistrament

Ja tenim les bases de bateria i baix fetes. Ha costat, ja que estem renyits amb el metrònom, doncs ara a aquestes alçades - segons diu el meu col·lega Franxino - qui collons ens ha de dir que hem de interpretar la nostra música sota la rigidesa d'un tempo que ha de quadrar compassos, quan a nosaltres la música ens flueix de les venes i ens vessa el sentiment. Fora metrònom!!
Durant un dels molts moments d'espera, m'he entrentingut a mirar la decoració de l'estudi de gravació de Santa Eulàlia de Riuprimer i no he pogut més que deixar fluir també un record i un sentiment de nostàlgia pel desaparegut Carles Sabater.
Una vida estroncada en plena joventut. Una vida estroncada al parar-se el seu metrònom vital. Una vida que a tants cors joves i no tant joves havia fet botar. Avui la seva veu encara ressona per les parets de l'estudi, i per això una mica de les nostres volem que, sense que ofeguin la seva, l'acompanyin a on estigui del més enllà. Fins a sempre Carles.