ella ...

m’acompanya des de la meva adolescència i sempre fidel allà on vaig, amb diferents embolcalls, formes i colors, i em regala el seu cos sempre harmònic tant per al meu plaer com per al meu desplaer.

Ella ...

M’ha vist somriure de felicitat.
Ha suportat l’agressivitat dels meus moments aïrats.
Ha tastat la salabror de les meves llàgrimes.
M’ha deixat jugar amb el seu cos mentre el meu cap volava lluny.
Ha notat el meu tremolor en els moments més compromesos.
Ha aguantat pacientment els batzacs de la meva creativitat.
Ha sentit en el seu dors els rítmics batecs del meu cor.
S’ha complagut amb la dolçor de les meves carícies.
M’ha llagat la pell quan hem arribat a l’esgotament.
M’ha fet sentir a través seu, el pas del corrent elèctric travessant-me.
M’ha fet sagnar i patir el dolor de l’acer quan se’t clava a la carn.
Ha rebut amb complaença la meva dedicació al seu cos.
No m'ha exigit mai cap nivell d'excel·lència.
Ha acceptat de bon grat la meva més que discreta virtuositat.
Ha vibrat amb mi en els moments més delectables.
Ha emmudit amb mi en els moments més desplaents.

I sé que arribarà el moment en que les meves mans no podran ja acariciar-la, potser els meus ulls no la podran veure ni potser la meva oïda la podrà escoltar, però malgrat tot seguirà al meu costat, regalant-me l’harmonia radiant d’un passat ric i esplendorós.