Friso per descarnar-me les ungles, en esgarrapar amb elles la terra que ens sosté, intentant arribar al fons de la raó oculta que sols en els estrats més pregons de la terra es manifesta.
Friso per arribar-hi tot i saben la dificultat que comporta foradar més els solcs que ens han motllurat any rere any, fins arribar al cor de la nostra pròpia existència.
Friso per menystenir la meva ancestral vanitat i inocular-me dosi de saviesa a les meves malmeses venes, per despertar d’aquesta letargia i arribar a entendre els malsons que creuen la meva ment.
Friso per trobar l’equilibri meritós entre el pes de la veritat i la massa de la vida, per assolir l’equanimitat absoluta i reconduir els esmorteïts trets de motivació al màxim nivell d’eficiència.
Friso perquè la carn de la meva carn trobi el remei avinent que li permeti créixer, arrelant fermament en la terra malgrat sigui vella, erma i polsosa.
Friso.
1 comentari:
No ja veritats absolutes ni esgarrapant el mon sencer,per entendre els malsons que ens travessant els pensaments com dagas,no ja proutes ungles per treure-li a la terra ferma totes les savieses que guardasocarrel,però..
tens el impuls de fero i aixo
sempre esta molt be,la teva ploma tampoc s'et resisteix Tonfoll,segueix així
Publica un comentari a l'entrada