la teoria de la relativitat

El punt de partida és considerar que no hi ha cap punt fix a l’univers, sinó que tot es mou amb tota la resta. Per tant, no hi ha observadors privilegiats: Les lleis de la natura s'han de expressar de manera que siguin les mateixes per a qualsevol observador, sigui quin sigui l'estat de moviment d'aquest. Això és el Principi de Relativitat, la qual només m’ha servit per encapçalar aquest escrit. Perquè no escriuré sobre aquesta relativitat física sinó sobre la relativitat en les qualificacions humanes. De fet, crec que ambdues tenen les mateixes connotacions.
Les persones ens mesurem entre nosaltres i en els diferents aspectes -si ets més o menys savi o atractiu o ric o pobre o ...- segons un llistó graduat que és invisible però real. I aquest llistó no és un únic i fixe per tothom, sinó que cada u de nosaltres tenim el nostre. I a més amb la particularitat que en tenim un per cada un dels adjectius que defineixen la nostra persona, que a més és variable en el temps i que l’escala de graduació està configurada segons els nivells socials i culturals, les capacitats personals adquirides o induïdes, les influències externes, els valors, i moltes més coses que per desconeixement segur que em deixo.
Però no és objecte d’aquesta reflexió saber quins són i com són els orígens d’aquests instruments comparatius, sinó que em centraré exclusivament amb l’aplicació que en fem, amb la base conceptual de que tothom els porta a dintre seu.
Partint de que per cada persona totes aquestes eines de mesura comparativa són diferents, ja s’estableix de manera directa la relativitat dels resultats obtinguts. Perquè senzillament estem comparant amb eines de mesura que no són estàndards per a tothom. Així una persona mesurarà a una altra i la qualificarà de rica segons la graduació del seu llistó de la riquesa-pobresa, o la qualificarà d’intel·ligent segons el corresponent a la intel·ligència-totxesa, o antipàtica segons la seva mesura de la simpatia-antipatia, i que podria ser completament diferent de la qualificació que li podria fer una altra persona.
Per tant, de tot això jo n’extrec la conclusió de que totes les qualificacions que emetem o rebem són relatives i per tant poden ser incertes o injustes sota la perspectiva d’un altre persona o fins i tot de la mateixa persona objecte de la qualificació.
Aquesta és la meva teoria sobre la relativitat de les qualificacions humanes.