Ja tenim les bases de bateria i baix fetes. Ha costat, ja que estem renyits amb el metrònom, doncs ara a aquestes alçades - segons diu el meu col·lega Franxino - qui collons ens ha de dir que hem de interpretar la nostra música sota la rigidesa d'un tempo que ha de quadrar compassos, quan a nosaltres la música ens flueix de les venes i ens vessa el sentiment. Fora metrònom!!Durant un dels molts moments d'espera, m'he entrentingut a mirar la decoració de l'estudi de gravació de Santa Eulàlia de Riuprimer i no he pogut més que deixar fluir també un record i un sentiment de nostàlgia pel desaparegut Carles Sabater.
Una vida estroncada en plena joventut. Una vida estroncada al parar-se el seu metrònom vital. Una vida que a tants cors joves i no tant joves havia fet botar. Avui la seva veu encara ressona per les parets de l'estudi, i per això una mica de les nostres volem que, sense que ofeguin la seva, l'acompanyin a on estigui del més enllà. Fins a sempre Carles.
1 comentari:
El tempos son importants ,pero molt mes la vostre musica ,toquela guadin-la,tampoc aneu a buscar el grammy ara :-),en Carles sempre i sera entre nosaltres ,ens va deixar la seva veu com be es dit tu mateix,un record imborrable de cada nota que va deixarnos,que segueix fen-hos vibrar escoltan-lo .boig per tu ,se convertit en un himne al amor ,que dediquem en un moment o altre a algu especial,avui te la dedico a tu tonfoll ,bona gravacio noi
Publica un comentari a l'entrada